ESCATIR, [SCATIR] v. a.

Adobar el bec, les ungles, els canons de les plomes, dels falcons i altres ocells de presa.

V. Cp. el franc. écatir, Inventari del rei Martí, f. 76 v-42.

"Primo .I. stox de tenir arreus de scatir ocels."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"Tu, socarrat,
Pelat e sech,
Ungles e bech
T'han escatit
......................."
Roig, Jaume Spill 6.604

ESCATIRAR, [ESQUATIRAR, SQUATIRAR] v. a.

Veterinària. Practicar l'extracció dels ullals del cavall per a tornar-lo més sensible al mos del fre, i per a impedir-li de gitar-lo fora de la boca.

V. mos d'escatirar.

"Si lo cavall ha necessari de adobar de boqua, sperau li lo temps, ço es que haia acabat de mudar, per ço com totes les dents haia mudades e les que son exides son ja fora la carn. E aço ve quant lo cavall ha ja .iiij. anys e mig. E sapiau que si vos l esquatiraveu abans que les dents fossen deffora, lo cavall cobraria les dents.
E per aquesta raho no s deu squatirar tro al dit temps. E en lo dit temps dels quatre anys e mig, o d alli avant les dents no li exiran. Axi, si lo cavall voleu squatirar, sia en queacom de flaquea, per ço que no corre tant perill per lo derroquar ne per lo obrar."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls De squatirar e adobar de boqua, MS. Bib. Nacional de Palerm, f. 93