ESCARNIR, [SCARNIR] v.

Fer escarn, burlar, befar; insultar.

"... e per ço fo antigament ordenat per dret que aquell qui voldria escarnir tan noble cosa de cavalleria romases escarnit per ella, en manera que james haver no la pogues."
Rei Pere del Punyalet Obra de Sant Jordi e de Cavalleria Ley XIX

"Digue lo confessor: -Axi com JhesuXrist vol esser escarnit, e vos?- e per ço diu: -... als escarnidós, Deu los scarnira."
Ferrer, Vicent Quaresma 75, XVIII

"E puys scopien li en la cara e l scarnien, e tot aço veya sa bona Mare..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 5, XIV

"La ratta panada qui no es ornada no pot altres ornar, ans de nits scarneix les aucells, e si es trobada de dies los aucells la destruen."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"... e vos qui sentieu / com vos escarnien,
al Pare pregareu / que ls donas perdo."
Hispano, Benet Devota contemplació del cors sagrat de Jesucrist Mallorca, 1541

"ni fon aquella
altra Maria
.....................
ni escarnia
son bon marit,
com a Davit
na Micol feu;"
Roig, Jaume Spill 11.176

"Si van a la esgleya, escarniran lo prevere si triga molt en dir la missa, lo sermonador si no ls diu lo sermo o prehich en tres paraules, e los altres homens si no van arreats segons lo temps..."
Metge, Bernat Lo Somni 3.639, lib. quart

"Item, no entenien que Jhesu Xrist degues esser escarnit per los juheus, ne que degues esser açotat e que moris en creu..."
Ferrer, Vicent Quaresma I

"Qui scarnex altros sera escarnit..."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres