ERGULL, [ERGUYLL] s.

Orgull.

V. orgull.

"... e l sobredit almirall pati o avinença fer no voldra per ergull o superbia que en ell sera, e, axi com desus es dit, forçiblament ab los dits mercaders se n menara lo carrech..."
Consolat de Mar tit. XII, cap. CCLXXV

"Los juheus venien de aquest pare, e preaven se n tan de aquella noblea, que dexaven penitencia, e tenien tant ergull que no havien temor de damnacio."
Ferrer, Vicent Quaresma 70, XII

"Haje vergonya donchs lo superbios e mesqui de peccador, e haie temor, lo qual es encegat per elacio e erguyll e es inflat per ira..."
Anònim Speculum peccatoris MS. A- 275, cap. V. Bib. comunal de Bolonya

ERGULLAR, [ARGULAR] v. intr.

Enorgullir, tenir orgull.

"... fuiy ten bela e tan clare que no es res al mon qui no se n pogues merevelar, e cela beutat me feu argular .j. poch mes que yo no degre fer..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 53 v

"Divinitat / que dins vos se reculla
Fonc sant concert / o divinal cambrera
E tan humil / que may en res ergulla."
Vinyoles, Narcís Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

ERGULLAR-SE, [ARGULLARSE] v. refl.

Enorgullir-se; ser orgullós, fer mostra o prova d'orgull.

V. ergullir-se.

"E quant consir ço de que so
Menjar per putrefaccio
De vermens e de pudriment,
Adonchs son humil et tement,
Car hom qui d aytal cosa es
No ha de que s erguyl en res;"
Llull, Ramon Medicina de pecat Va part, III

"... que regoneguen lo senyor rey e los senyors infants sos fills e tots los llurs sotsmesos que aço los ve de la gracia de Deus, que no se n argullen ne s pensen que ls sia venguda aquesta honor per llur valentia ne per llur poder..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXC

ERGULLIR-SE, [ERGULIRSE] v. refl.

Enorgullir-se.

V. ergullar-se.

"... e per la sua gran seyoria que Deus li ach prestada sobre tots los angels s erguli e volch eser altisma..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 56 v

"Que si encara negun de nosaltres a tan gran acabament vendra que senyals e meraveylas fassa no s hergulesca que aia vana gloria per so ne en son pensament se n exalç pus alt axi que cuyt mes valer que els altres..."
Vida de sant Apol·loni MS. en poder d'E. Moliné & Brasés

"Qui s ergulex per son saber abaxa l Deu per sa obra."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 86, col. 1

ERGULLÓS, OSA adj.

Orgullós, osa.

"Diu lo savi: dels capteniments de Rey es que sia ergulos aquells de sa casa, e quant seu en son seti faça de manera que tota la gent n ajen reguart..."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 85, col. 1

"Qui es umil no riu con hom ergullos plora."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxviij, b. Bib. Univ. València

"E si de asso que saber volen no poden haver lur intencio, ab paraules verinoses e erguylloses se esforsen a saber ho dels dits marits lurs."
Metge, Bernat Lo Somni 2.509, lib. terç

"Aquesta carn fferida es la somera sobre la qual l espirit ergullos e desonest cavalca e va lla hon vol per vituperables desigs,..."
Martines, Pero Mirall dels divinals assots cap. VIII

ERGULLÓS, OSA adj.

Feréstec, ega; salvatge.

"... que si vosaltres, senyors, ordenaven que les vostres marjals e lochs ergullosos fossen plantats de olms, de verns, de albers o de xops, e de fusts semblants, la ciutat abundaria en lenya, e la terra seria pus bella e pus apparent, axi com es la orta de Taragona..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 382, Lletra proemial