ENVELLIR v. n.

Esdevenir vell.

V. envelleir.

"Ere hun hermita e en tota sa joventut havie estat solitari en la montanya... E ell envelli e enmalalti e desijave sanitat per servir Deu, e errave ho..."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. V, f. 91

"Cascun d aquells homens, envellint en la sua terra he en la sua lauraho propria, era perezos de çercar terres estranyes, he no tocaven sino les portes de lurs masos..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 339

ENVELLIR-SE, [ENVELIRSE] v. refl.

Tornar-se vell, fer-se vell.

"Mas prest ne mor
qui molt s i fexa,
la força y dexa,
cap s enblanquix,
prest s envelix;"
Roig, Jaume Spill 8.438