Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 1    (10 registres)
veure  Bentrònica
veure  Cel (Entrò al ___)
veure  Entrò
veure  Entrò fins
veure  Entrò que
veure  Entropés
veure  Entropessar
veure  Entropessar, [entropesçar]
veure  Esclatar (Entro a ___)
veure  Lientròpram

BENTRÒNICA s.

Betònica (Betonica officinalis).

"Les coses calentz e sseques en lo terçer grau:
Alfaltic, anis, azara, ... galvano, grana de tenyir, bentronica, crexens, ..."

Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 4, a.


CEL (ENTRÒ AL ___) fr.

Fins al punt més alt.

"Mes apres un poch los sarrahins cridaren molt fort, e, guardants les galeas e taridas partir, donaren veus entro al cel..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVIII


ENTRÒ prep.

Fins (en l'espai).

V.
fins, tro.

"... que totes aquestes encontrades entorn de nostra terra son de serrayns, e fan nos cascun jorn gran dan e majorment aquells de la ribera de Sincha entro a Tortosa."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. II


ENTRÒ FINS mod.

Fins (en el temps). Expressió reforçada.

V.
destrò que, entrò que, estrò, tro, tro fins que.

"E puys munta lo rey a cavall ab tota la sua gent, e cavalcaren tant entro fins que foren venguts a la ciutat la qual havia nom Sibilia."
Història de la filla de l'Emperador Contastí cap. V


ENTRÒ QUE prep.

Fins (en el temps).

V.
destrò que, entrò fins, estrò, tro, tro fins que.

"E null prestador ne personer no y pot res dir ne contrastar entro que aquells mercaders seran pagats..."
Consolat de Mar tit. IV, cap. CVI

"... e sia molt e mes en loc de colliri entro que sia guarit."
Joan Jacme Alcoatí f. lvj, b

"... dona lo y a beure en bany e aquell qui ha dolor en los lomps, e despuys vage s a gita en lo lit en guisa que los peus e les mans tingue ben estesos entro que sue e axi perdra la dolor."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xj, c. Bib. Univ. València


ENTROPÉS s.

Ensopegada, encepegada.

"... veura que la guia del cech ni sos desconcertats passos no poden encaminar sino ab mil entropeços, ab infinides caygudes per la senda de dolor e perdicio."
Carroç, Francesc Moral Consideració ed. Aguiló, p. 310


ENTROPESSAR v. n.

Ensopegar.

"... es ver que caminant la nostra mula en que cavalcavem entropessa e caygue, mes per gracia de Deu no ns havem fet algun dan..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, CCCCXC


ENTROPESSAR, [ENTROPESÇAR] v. n.

Ensopegar, trabucar.

"Qui molt cuyta o s apresssura, molt entropesça."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 132


ESCLATAR (ENTRO A ___) loc.

Fins a no poder més, referit al menjar i beure.

"E per tal com humanal custum es delitar se en varietat, diversifiquen les viandes e vins, dels quals mengen e beuen entro a esclatar."
Metge, Bernat Lo Somni 3.698, lib. quart


LIENTRÒPRAM s.

Heliotrop, planta de la família de les borraginàcies.

"Aquestes coses sien axi dites. tagramum, arsenic, gales, aristologia o lientropram."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 110, d


torna a dalt