ENTRÒ prep.

Fins (en l'espai).

V. fins, tro.

"... que totes aquestes encontrades entorn de nostra terra son de serrayns, e fan nos cascun jorn gran dan e majorment aquells de la ribera de Sincha entro a Tortosa."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. II

ENTRÒ FINS mod.

Fins (en el temps). Expressió reforçada.

V. destrò que, entrò que, estrò, tro, tro fins que.

"E puys munta lo rey a cavall ab tota la sua gent, e cavalcaren tant entro fins que foren venguts a la ciutat la qual havia nom Sibilia."
Història de la filla de l'Emperador Contastí cap. V

ENTRÒ QUE prep.

Fins (en el temps).

V. destrò que, entrò fins, estrò, tro, tro fins que.

"E null prestador ne personer no y pot res dir ne contrastar entro que aquells mercaders seran pagats..."
Consolat de Mar tit. IV, cap. CVI

"... e sia molt e mes en loc de colliri entro que sia guarit."
Joan Jacme Alcoatí f. lvj, b

"... dona lo y a beure en bany e aquell qui ha dolor en los lomps, e despuys vage s a gita en lo lit en guisa que los peus e les mans tingue ben estesos entro que sue e axi perdra la dolor."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xj, c. Bib. Univ. València

ENTROPÉS s.

Ensopegada, encepegada.

"... veura que la guia del cech ni sos desconcertats passos no poden encaminar sino ab mil entropeços, ab infinides caygudes per la senda de dolor e perdicio."
Carroç, Francesc Moral Consideració ed. Aguiló, p. 310

ENTROPESSAR v. n.

Ensopegar.

"... es ver que caminant la nostra mula en que cavalcavem entropessa e caygue, mes per gracia de Deu no ns havem fet algun dan..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, CCCCXC

ENTROPESSAR, [ENTROPESÇAR] v. n.

Ensopegar, trabucar.

"Qui molt cuyta o s apresssura, molt entropesça."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 132