Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 1    (8 registres)
veure  Entendre
veure  Entendre
veure  Entendre
veure  Entendre
veure  Entendre (___ en)
veure  Entendre (Donar ___)
veure  Entendre (Donar a ___)
veure  Entendre a

ENTENDRE v. a.

Oir.

"E com tuyt foren aplegats, lo senyor rey puja en un cadafal de fusta que hach feyt fer, en tal guisa alt, que tuyt lo n poguessen veure be e entendre, e, com fo sus, siats certs que fo be escoltat."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XLIX

"... e les companyes qui staven entorn d ell dehien que avien entes un tro, e los altres que l angel del cel qui avia parlat ab ell."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 8, VIII

"... perque la Duquessa, entenent les paraules de Curial, tota rient, pres comiat ensems ab les altres dones se n ana."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 24


ENTENDRE v. n.

Tenir intenció, tenir el propòsit.

"... tenim nostre cami vers Arago e entenem a passar per lo vostre loch d Aytona on volem caçar dels servos e guineus de vostra devesa."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.958, f. 136) Curiae sigilli secreti 7, reg. 1.958, f. 136 r, § 3, l. 14 (Joan I, 1389/91)

"Perque los Grechs en pocha d ora conexen lo poder e la virtut de Pantasilea, la qual a colp de espasa axi esvehi poderosament Telamon que ab aiuda de Ffilomenis lo pres, e pres l enten a trametra a la Ciutat."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XXVIII, 8.890

"... aci son abdosos, alli es la Duquessa de qui es interes; fets ne aço que plasent vos sia, car yo no me n entench pus en tremetre."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 22


ENTENDRE s.

Acte de la intel·ligència, acció d'entendre, opinió.

"E encara, tots los membrars, entendres e amars dels sants e de les santes de gloria, e encara de justs e de peccadors... tots son afayçonats e illuminats en beutat per lo membrar, entendre e amar de nostra Dona."
Llull, Ramon Llibre de Santa Maria 4, cap. 14

"Lo Fat se pren, / segons l entendre meu,
tot quant es d om / deffora la raho:"

March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 33, ed. Pagès - CX


ENTENDRE v. intr.

Comprendre, capir, penetrar.

"La ffe creu les virtuts que no entens."
"Hon mes creus, mes pots entendre."

Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxv, a. Bib. Univ. València

"Los doctors qui han tengut la part contraria no han jutjat sobre asso sino tant com lur enteniment entenia; e si haguessen subiugat lur enteniment a fe, hagueren creegut mes que no entenien, e ab aquella foren venguts al port de veritat; car sens creure, impossible es ben entendre ne venir a vera conclusio."
Metge, Bernat Lo Somni 1.521, lib. segon

"... paraules en sert de molt gran consolacio per als bons pobres y de molt gran spant als richs y de tremenda consideratio, encara que absolutament no sia entes per a tots..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. bv v

"Es entes, empero, que si alcun drap faia entretixer de la una part per causa de necessitat... que aytal drap se pusca entretixer de la una part tan solament."
Ordinacions dels peraires i dels teixidors de Perpinyà Barcelona, 8 de gener de 1401. Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.195, f. 160)


ENTENDRE (___ EN) v. n.

Ocupar-se en, aplicar-se a.

"... car lo senyor rey, son marit, occupat ladonchs en la frontera, per resistir a ssos enamichs, no podia entendre en les altres coses necessaries a la guerra..."
Metge, Bernat Lo Somni 3.173, lib. quart


ENTENDRE (DONAR ___) fr.

Deixar creure; insinuar, persuadir.

V.
entendre (Donar a ___), entenent (Dar ___), entenent (Donar ___).

"Tot asso son malvats legots
Que l vos vol donar entendra,
E porets ne d onor dexendra
Si doncs no us en volets gardar;"

Planys del cavaller Materó 484


ENTENDRE (DONAR A ___) fr.

Deixar creure; insinuar, persuadir.

V.
entendre (Donar ___), entenent (Dar ___), entenent (Donar ___).

"La error del qual Omeri alguns poetes apres reprengueren, e donaren a entendre aquell Omeri esser actor fictici, e presumiren scriure en lurs libres moltes coses que no eren veres."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 92


ENTENDRE A v. n.

Girar el pensament, el desig vers.

"... prega lo dit Consell que li plagues de dir si s tenia per content d ell, car si o feye, ell entenia a donar bon recapte a les dites scoles..."
Llibre de Consells de Cervera Any 1398


torna a dalt