ENNOBLIR v. a.

Donar, imprimir una caràcter noble, elevat o digne; donar importància, consideració.

V. ennobleir.

"E foren hi fetes molt grans festes de juntes, e dances, e momos e molts altres entremesos qui ennobliren la festa..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCV

"Noble pobre, si bones costumes no l ennoblexen, enuja e enfastiga a cascun."
Cessulis, Jaume de Llibre sobre el joch dels escachs (ed. J. Brunet) quart tractat, cap. primer

"... e he hagut molts parés sobre si s devia fer lo port o no e si redundaria en benefici de les regalies de Vostra Alteza e del be comu de aquesta vostra ciutat, e molts son stats de parer que fent se lo dit port seria ennoblir e enrrequir aquesta ciutat..."
Lletra del batlle general del regne de València Al rei (25 d'octubre de 1493)

ENNOBLIR v. a.

Fer noble; donar; conferir la noblesa.

"... com yo sia cert que la noblesa de l un no ennobleix l altra, e que moltes vegades los fills son dessemblants als pares."
Decameron jornª 10ª novª 10ª

"... deguda cosa pero es engir los sotsmeses greu e orde observar, per tal que aquests per prerogativa de vaxella se alegren, los quals nobles de linatge o eminencia de dignitat, o proximitat de princep ennoblexen."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del argent de la cort nostra