ENNOBLEIR v. a.

Ennoblir, conferir noblesa i dignitat.

V. ennoblir.

"E que m diras dels poetas e dels subtils mechanichs? No volen esser ennoblayts apres la mort?"
Metge, Bernat Lo Somni lib. I

"Emperamor d aço ordonam a les coses damunt dites majors esser camarlenchs los quals l acostament de nostra persona ennobleesca..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Camarlenchs

"Diu Salamo: axi com ab virtuts pots ennobleir la novelletat de ton linatge, axi ab vicis pots envilenir la antiguitat de ton linatge..."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"Empero abdos seran de cint de cavalleria ennobleits: mas lo primer, empero, sera avant posat a l altre..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Camarlenchs