ENCONTINENT adv.

A l'instant mateix, tot seguit.

V. continent (De ___), de continent, incontinent.

"... aquell qui pilot sera mes e qui aço al senyor de la nau o leny haura promes e res no li pot attendre... aquell qui aytal sera, deu perdre lo cap encontinent, sens tot remey e sens tota merce."
Consolat de Mar tit. II, cap. CCXLIX

"... e vench una visio que los murs de la torra se levaren sobre la terra, e, quant yo u viu, tremoli de pahor, e encontinent yi viu gran claredat..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 2, XXIX

"Per a fembra que no ha de sa flor. Encontinent pren de la romaguera e dona ly a beure ab vi o ab mell que provat es per cert."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xviiij, b. Bib. Univ. València