ENCARIR v. a.

Ponderar, exaltar, exagerar verbalment.

"Mas perque vull ab tan superflues paraules encarir crim de tan gran legea?"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLIII

ENCARIR v. a.

Pujar el preu.

"... lo dit Consell, per refrenar la ambicio d alcunes persones havents arroços, les quals, per poca caritat, s esforcen tots dies muntar e encarir lo preu dels dits arroços... taxa e ordena que l cafiç de l arroç vermell sia o puxa ecer venut a .xxx. sous tan solament e no mes..."
Manual de Consells València, 5 de gener de 1375

"... ne vol ne desija sino son propii guany, e per tal presumeix hom que la sua compra no va sino a encarir e a procurar carestia, e per tal deu esser empatxat de comprar..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 4.251, cap. XXXV

ENCARIR-SE v. refl.

Tornar-se, esdevenir més car, de major preu.

"-La una, es enginyar o tenir manera, o consentir, per propri profit o per altra raho, que blats o altres viandes se encaresquen, car aço es dretament matar la pobra gent."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.816, segona partida, XVIII