EMMALALTIR, [ENMALALTIR] v. n.

Caure malalt.

"E ell envelli e enmalalti e desijave sanitat per servir Deu, e errave ho, que devie pendre la malaltia ab paciencia."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. V, f. 91

"... e haver certa conexença de la sua mortalitat e recordacio del darrer dia molt tremolos de la sua mort, com hom, ço es saber, es fet no hom, e aço s esdeve com l om enmalalteix e, estant malalt, la malaltia creix."
Anònim Speculum peccatoris MS. A- 275, cap. IV. Bib. comunal de Bolonya

"D enmalaltir
o del guarir,
quant son mester,
la qui n sab fer
molt se n ajuda,
lo que s vol muda:"
Roig, Jaume Spill 6.103

"... e qui enmalaltira en nengun d aquests dies hira ventura que n leve jamay, e, si viu, viura tots temps pobre..."
MS. n. 216, f. lxxvj, c. Bib. Univ. València

EMMALALTIR, [ENMALALTIR] v. n.

Fer caure en pecat.

"Perque los dimonis no agueren loch ne han poder contrafer aytal sacrifici per enmalaltir los creents en ell..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Disputa del Bisbe de Jaén (segle XV) 12, tit. V

EMMALALTIR-SE, [ENMALALTIRSE] v. refl.

Tornar-se malalt.

"La gent que tinch se enmalalteixen tots, car aquest castell es mal sa e han gran treball en fer les guardies de nit e de dia e portar lenya aygua al coll."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 21, p. 169