ADONAR-SE v. refl.
Apercebre's, reparar.
"... e legida que l comte Julia hac la carta se n met a plorar en banda que nengun se n adonas..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 8
"E axí quedament cascu llexa anar la gumena en mar que hanch los genovesos ne los pisan [s] no se n adonaren..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXXV
"E per ço lo appella companyo, que no hagues a dir senyor, per ço que null hom no se n adonas."
Història de Jacob Xalabín f. e .Iij. V
"-Donchs, no u digau, que be m adone
Del que m dieu,"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 2.559
 ADONAR-SE v. refl.
Lliurar-se a, ocupar-se de.
V. dar-se, donar-se.
"Qui s lunya trop de les gents enemics ne guanya, e qui trop s i adona tart es sens vil companya."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona
"E Diones e Ffiemeta començaren a cantar una canço, e Filomena e Panfilo se adonaren a jugar a scachs..."
Decameron jornª 3ª novª 10ª
"E primerament en las leguases noves e en los ornaments vans e no acostumats e en les inflades pompes se adonen, e negunes par esser belles ne prou mirades tant com ellas..."
Franch, Narcís Corbatxo f. 34 v
ADONAR-SE v. refl.
Acomodar-se, adaptar-se.
"e li plague
costella fos,
no dret fort os,
mas flach, curvat,
redó voltat
per sa natura,
car tal figura,
per ser redona,
molt poch s adona
ab cos dret, pla;"
Roig, Jaume Spill 10.312
ADORDONAR v. a.
Ordonar.
"Item adordonaren que, apres ayso, can l aygua sia mesa a son punt, sia feyt senyal a la paret dels molis del dit Jac. Auriol, per tal que d aqui avant no sia contrast..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 185
"Ffo adordonat per en Simon Cadeyl, batlle de Perpenya, que negu no gaus vendre venimia del viyer de Maylobes, d Orla, de Canoes... sino a la plassa qui es prop l alberch qui fo d en Laurens Redon."
Ordinacions de Perpinyà lib. I, f. 31 v - any 1305
AORDONAR v. a.
Ordonar, disposar, reglar.
V. ordenar, ordonar.
"... e encara servents per covinent nombre e sufficient custodia de nostra persona en aquell temps que cavalcarem en la host e sens la host, aordonar en nulla manera no relexen."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Camarlenchs
BRASA (DONAR-SE ___) fr.
Agitar-se vivament al treball o als afers; actuar amb activa diligència.
"Anant me a fil, per drap e veta,
Se dona brasa
I torne tant prest a casa
Sens moltes noves,"
Col·loqui de dames 600, Jardinet d'orats
"roba sancera
cert no m dexa
com m abexa
tantost de casa,
que m donas brasa:"
Roig, Jaume Spill 860
CAÇA (DONAR ___) fr.
Córrer en persecució de, perseguir.
"totes la corren,
fferm l acanyiçen,
axi la fiçen
com bou en plaça;
donen li caça
com cans a llebre;"
Roig, Jaume Spill 5.526
CAP (DONAR ___) fr.
Dirigir-se a, acudir a.
"... que pus els sien el regne de Murcia, els se sabran donar cap tro en Granada o d aqui en la."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 365
CAP (DONAR ___) fr.
Nàutica. Remolcar.
"... e anant a veles, o que surt sia en algun loch, se encontrara ab algun raig de fusta, axi com d arbres, o d antenes, o de veles, o de qualque altre lenyam se volra, si l senyor de la nau o leny li dara cap o l li fara donar per ço que ll lo tir..."
Consolat de Mar tit. VIII, cap. CCLVIII
CAP (DONAR ___) fr.
Acabar, enllestir.
"... haveu estat meravellat de mi per ço com no us he complit en ço que devia, pero en veritat no es estada be ma culpa, que tants afers he hagut y he que a mala pena hi puch donar cap."
Epistolari del segle XV LIV
CAP (DONAR DEL ___) mod.
Pegar-se un cop.
"Lo Rey de aço pres gran alteracio com lo fill no l volia obeyr que dona del cap al lit..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXXIX
CARA (DONAR PER LA ___) fr.
Enutjar, ofendre, desplaure.
"Car los vins preciosos lexen gran flayra en la boca e grans fums dins l estomach, e tan grans que a tots aquells qui parlen ab hom ne donen per la cara..."
Eiximenis, Francesc Dotzè del Crestià Ia part, cap. L
| | |
