A VERITAT DIR fr.

Per parlar amb veritat.

"... e per ço, a veritat dir, com no haviem apparellament de aturar molt en la terra..."
Rei Pere del Punyalet Crònica (Rei Pere del Punyalet) (ed. Coroleu, 1885) lib. III, cap. XXII

ALÈ (PUDIR L' ___) fr.

Estar afectat d'ozena o fetar de l'alè.

"Per aquells qui ls put l ale. Si a per lo cap aquesta pudor, e no per lo ventre, pren lo vin calent despuys de menjar e lava te n la bocha tres vegades entro que faça escuma en la bocha; despuys gita lo vi que axi usant sanaras de la pudor."
Receptari de la Universitat de València 103; MS. n. 216, f. xvij, b. Bib. Univ. València

ANADIR v. a.

Afegir, addicionar, augmentar.

"... sobre la capitulacio darrerament tramesa a la senyora Regina, la qual la dita senyora havie liberalment fermada sens mudar, tolir ni anadir un mot ni una tilla..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1461

"Lo Rey respos que era molt content per amor d ell, anadint que per amor d ell l avia fet venir..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 103

"... perque fa bon metre .v. milia sous per .xxx. milia que hom vos anadesca..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 390

"xvij. Item, que si alcuna correge ve a mudar que sia a l argent que la pusca mudar, exceptat que no hi anadesca naguna pessa exceptat clavells e rablons..."
De l'ordinació dels Argenters Mallorca, 23 de març de 1368

ARDIR-SE v. refl.

Atrevir-se.

"Al qual ell per la miseria en que era no s ardi en dir mot, mas pensa de fer se veure a ell, per ço que ell, regoneixent lo, lo fes cridar..."
Decameron jornª 10ª novª 8ª

"E son cert que son prou d aquests qui s ardirien de negar asó si hom no u sabés."
Franch, Narcís Corbatxo f. 36 v

BANDIR v. a.

Citar, intimar per ban o crida pública a comparèixer en justícia.

BEN-DIR s.

Bona dicció, perfecció en el parlar, purisme.

"No trob l estil / e fuig de mi tot art
Que lo ben dir / haja posar a part
De qui primer / parli en gran favor."
Anònim Cançoner de Saragossa f. 315

BENDIR v. a.

Dir bé, beneir, lloar, elogiar.

"Sofrits que us serva con duptant,
Mentre que visque en est mon:
Car trestots sos pensaments son
Que us puxa honrar e servir,
Avensar e gent bendir
Aytant con pot en son poder;"
Planys del cavaller Materó 757

BLANDIR v. a.

Mostrar-se favorable amb algú, afalagar.

V. blandre, cf. Llibre de Consolació, blandexen.

"... e veents que blandir en aço a vos ni a altres no es sino torb e destruccio de nostra empresa..."
Itinerari de Joan I n. 361

"... vos manam altra vegada con pus expressament e streta podem, que decontinent executets plenament sens alguna dilacio los manaments dessus dits, no donets manera que per blandir o favorajar los dits olim officials provoquets nostra indignacio sobre vos."
Lletra del rei Martí Al batlle general de Catalunya, (11 d'abril de 1402)/ lletra num. 5

BLANDIR-SE v. refl.

Mostrar-se negligent.

"... en no blandir se del servey de Deu per algun delit temporal..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.387, tercer punt

"E per ço que nosaltres no ns blandiam per tal de nostra enfermetat, mana li que prengues un poch de vy."
Epístola de sant Geroni a santa Eustoxi f. IX v

BOCA (PUDIR LA ___) fr.



"E si yo com a home en aço obrar volgues, ans que ara de mi t partisses, te faria pudir la sua boca la qual ir, venint ab mi a dinar, se besist."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 12

BRANDIR v. a.

Agitar amb la mà abans de ferir o de llançar.

V. esbrandir.

"E axi van brandir lurs armes contra aquella e maneçaven li de donar mort perdurable."
Visió de Tundal (Clares Valls) 685. Llegendes de l'altra vida.

"... besa la croera de la espasa e senyi s ell mateix la dita espasa, e puys com la s ach sinta, trague la de la bayna e brandi la tres vegades: e la primera vegada que la brandi, desafia tots los enamichs de la sancta fe catholica..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXCVII

CADIRA s.

Seient amb espatller per a una persona.

"En mig del rench havia un gran cadafal tot cubert de draps de brocat e en mig stava una gran cadira molt riquament guarnida... e alt seya la savia Sibilla molt riquament abillada..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXXIII

"item una cadira de seure oldana a les spatlles."
Inventari d'en Pere Becet 26, XIII. Any 1430

"E, com hagueren mengat e les taules foren levades, l emperador sige en la sua cadira imperial e lo rey apres e puys tots los altros barons e cavallers apres..."
Història de la filla de l'Emperador Contastí cap. X

"Item dues cadires de fust per seura."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 23 de juliol de 1434

"item una cadira poca de fust d alber, apte per seure infants."
"item una cadira de fust apte per a seure a taula."
Inventari de la muller de Nicolau Samarés Barcelona, 24 de maig de 1398