DIR v. a.

Exposar, explicar.

"Dehim encara que ls Reys Darago foren ardits e valents per los seus pobles deffensar: si nos voliem recontar tots los feyts d armes de nostres predecessors, lonch seria de dir."
Rei Pere del Punyalet Proposició de Pere del Punyalet a les Corts de Tarragona Any 1370

DIR v. a.

Expressar per mitjà de la paraula; recitar, declamar.

"... e sens que no gosas res dir, comença a plorar... e sens parlar feya maravellar tots aquells que aqui stavan..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"... hagueren gran pahor d ell e digueren li: -Senyor, nos vos dehim de part de tots los barons de Castella, que d uy mes no us entrametes del fet del regne..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. V

"Si dones con reeb lo deposit, aquel qui lo deposit fa, no li diu que n pusca usar."
Costums de Tortosa lib. quart, rúbr. XVII, VI

"-Axi es, dix ell, com tu dius. Lexem estar aço, car declarar te vull lo restant..."
Metge, Bernat Lo Somni 40, Lo primer tractat

"Dihent de paraula, o fahent de fet; per venjança, ab clamor o sens clamor, en presencia o en absencia, desonria a son prohisme."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 602, primer punt, cap. tretzè

"... e Balaam, cegat de sos irats pensaments e apetits, cridava, donant a colps a la somera, dient: -¡Tira avant! ¿No iras? ¡Ea! ¡Gara si jo descavalch!"
Martines, Pero Mirall dels divinals assots cap. VIII

DIR v. a.

Expressar per escrit.

"... e obrint la letra e mirant lo sotascrit qui deya: Guelfa la tua, los ulls se li ompliren d aygua..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"¿Cuydats que no m record ço que n dix Job?: -Breus son los dies de l hom, lo nombre dels seus mesos envers tu es; termes has constituits qui no poran esser passats."
Metge, Bernat Lo Somni 1.139, lib. segon

DIR v. a.

Objectar, criticar, censurar.

"E dels homens -digui yo- ¿que te n sembla, abans que pus avant procehescam? -Que dir hi ha -dix ell- en alguns. Mas lexem ho anar a present, car no y ha comparacio."
Metge, Bernat Lo Somni 2.896, lib. quart

DIR s.

Allò que una persona diu.

"-Guarda, fill, tots han parlat e dit de nosaltres, e no havem pogut a tots satisfer; per que t man que faces ço que deus e no cures del dir de les gents."
Recull d'eximplis e miracles DCCVI

"Item, es tengut... corregir ab amor e en secret los qui peccaran, si li sera versemblant que per son dir lo peccant se abstinga o cesse del peccat."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.111, segon punt

DIR (ÇO ÉS A ___) loc.

Locució que és emprada per a explicar en altres termes el que acaba de ser dit.

"E d aço hi ha un vers qui diu axi: -Vive Deo gratus toti mundo tumulatus... Ço es a dir: -Visques tots temps en la gracia de Deu meynspreant lo mon e totes les sues pompes..."
Anònim Speculum peccatoris MS. A- 275, cap. II. Bib. comunal de Bolonya

DIR (HAVER QUE ___) fr.

Objectar, criticar.

"... quant a la primera que diu leyaltat, yo u juraria, de creença que ns vaia be a tots, mas de la segona que es diligencia, si be ns estrenyem, hi ha que dir e que fer."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 1.307, segona partida, I

DIR (NO ÉS EN ___) fr.

Locució que és emprada per a ponderar allò que hom lloa.

"Aqui foren convidats molts senyors e grans barons e cavallers en multitut copiosa, e festeiaren tant que no es en dir, car yo us certifich que gran temps havia que tan noble sopar no fonch fet en aquella ciutat."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, § 106

DIR MAL fr.

Proferir paraules desavantatjoses d'algú o d'alguna cosa.

"... e romas solament en camisa e lo cap e peus nuus, e axi de la sua casa, e acompanyant la molta gent que li ploraven detras dient mal de la sua fortuna."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 483

"Primo: Ordenaren que mal hom ne nuyla dona que s plavesca dir mal de negu que sien cayguts en pena de .xij. diners, sou de pare e de fil."
Ordenacions del lloc de Vallfogona Any 1393

DIR-SE v. refl.



"E com l aucel sera guorit, el matex s o dirà, so es, que el ne estrenyera la ma e fara la forsa matexa acostumada..."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 148 v. Bib. Univ. Barcelona

DIRECCIÓ, [DIRECTIO] s.

Moviment d'un planeta seguint l'ordre dels signes.

V. planeta dreta.

"E si l argument sera igual ab la estacio prima la planeta sera prop de la retrogradacio. E si sera egual ab la estacio segona, la planeta hix de la retrogradacio e es prop de la directio."
Gilbert, Pere Sciència de les steles capítol 7

DIRECTAMENT adv.

D'una manera directa, sense intermediari.

"Si diu lo papa: si fan tal obra meritoria, yo do tal indulgencia; -axi, aquella persona la guanya directament, mas indirecta si diu: -Qui fara tal obra haja plena indulgencia per si e per aquella persona qui u fara; -e, llavors, tu ho pots per altri..."
Ferrer, Vicent Quaresma 113, XLIX

"Que algun cambiador de la dita Ciutat no gos comprar ni vendre, ni fer comprar ni vendre per alguna raho o manera directament o indirecta florins d Arago..."
Capmany, Antoni de (editor) Crida pública a Barcelona Any 1315