DESFER v. a.
Degradar, despullar un cavaller de la qualitat de tal i de les dignitats i privilegis d'una manera infamant.
"Desfer cavayler es con li es trencada la correja de la spasa detras, e li es tolta l espasa en significança que no us de cavayleria."
Llull, Ramon Llibre de l'Orde de Cavalleria VIa part
 DESFER v. a.
Arruïnar, perdre, afeblir.
"Tres coses desfan l om: plet, bando e joch."
"Tres coses desfan l om: mala fembra, boca leminera e lenga mal parlera.."
Llibre de tres f. 209 c
DESFER v. a.
Fondre.
"... liura an Fferrando Domingo, sotscambrer e tinent la guardarroba, una escudella per desfer; pesa .ij. marchs, .ij. quarts."
Inventari d'Alfons el Magnànim 28; anys 1412-1424
DESFER v. a.
Destruir el que està fet; desbaratar, descompondre; delir, deslligar, soldre.
V. defer.
"Recepta per a desfer lupia...e sia faxada la lupia tantes vegades tro sia desfeta..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLXXXVIII
"... pres lo dit numida per lo cap, e, ab les dents levant li lo nas e les orelles, desfeu li la cara, e axi, ab mossos plens de venjança, mori com hom forts e vigoros."
Canals, Antoni Valeri Màximo 364, lib. III, tit. II
DESFER, [DESFFER] v. a.
Diluir, deixatar.
"... e sia fet xief ab lo rob, e desfaça n .i. gra ab let de fembra e git lo hom en l uyl..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxx v, a
"E apres sia pressa aquesta sal en tres grapats e, senyant te, lansa la en l aygua dient axis: -Desfara aquest mal com fa aquesta sal en aquesta aygua."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXIX
"... e com la gallina se deura desffer mit hi la cullera e trenca la tota en la olla dins..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxv, c. Bib. Univ. València
DESFERMA s.
Desfermament, deslligament; desenllaç; defecció.
"Iames agui / affeccio tan ferma
De tot mon cor / sanser, secret e ferm
A res del mon / que m recort ne m refferm
Que no y agues / tantost qualque desferma."
Garcia, Martí Cançoner de Saragossa f. 220
DESFERMAR v. a.
Deslligar, soltar.
"... que ls dits macips o dos almenys d ells jaure sien tenguts dins l estable... per tal que si alcuna de les dites besties de nits s esdevenia desfermar, aquella encontinent fermen."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Homens de la escuderia
"Com nos stants e vinents dijous pus prop passat en lo loch de Binaçet per caçar lo cervo se haien desfermades dues mules de nit..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.872, f. 79 v) Comune sigilli secreti 6, reg. 1.872, f. 79 v, § 1, l. 4 (Joan I, 1389)
"... et lo dit en Bugaresa, lavos batlle, respos et dix que lo roci s ere desfermat..."
Procés del crim del castell de Guàrdia Alada Any 1396
DESFERMAR v.a.
Cessar de ser ferm.
"... e aquesta amistat e fraternitat e unitat es tant fort fermada, que per neguna manera soure ne desfermar no s pot."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica VIII
"l afecçio
nunca l an ferma;
que les desferma
no s hom al mon,
ni may hi fon
haia vist quart
ni quinta part
del que yo n se."
Roig, Jaume Spill 7.032
DESFERRA s.
Despulles.
"Durant aquest combatiment
Jo caygui en terra,
E stant entre la desferra
Dells degolats,
Unti m la cara e los costats
De aquella sanch,"
Sermó del bisbetó 209
"cruel, urgent
feyem la guerra
e la desferra
molt be s partia,
tot hom n havia."
Roig, Jaume Spill 1.451
"... empero lo dit rey e tota sa gent fogiren de que perde tendes e desferra e tot quant tenia en lo camp."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 70 v - 71
"... feu se portar prestament un baci d or e un picher de la desferra que havien presa al rey Scariano..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXI
"... per estrena de les quals robes e altres joyells, Curial dona al portador tota la desferra sua d escuder, de que fonch loat molt."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 24
"humil te prech, / ab braços cancellats
que m torns a tu / perdonant los peccats
que ffollament / m an tolta la desferra."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 10, III
DESFERRAR v. a.
Llevar, trencar els ferros d'una tancadura; espanyar.
"E venint a son nabot Constancià, desferra li la sua caxa e pres los florins que y troba..."
Recull d'eximplis e miracles LXVIII
DESFERRAR v. a.
Llevar ferros (cadenes, grillons) d'un presoner ferrat, d'un esclau.
"Com Tirant veu lo Marques de Luçana prestament lo conegue e feu descavalcar de un bon cavall un home seu, e ab los ferros lo feu pujar a cavall, e Almedixer feu pujar en les anques del seu cavall e trague ls de tot lo camp, e ls feu desferrar e armar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXXVIII
"-Que m aprofita lo be que m fas en dormir ab tu si tots temps me tens carregat de ferros e yo ni mon companyo no podem haver un jorn de be? Prech te almenys que ns vulles desferrar e dona ns a menjar, e serviam te tota nostra vida."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 65
DESFERRAR passiva ref.
Llevar la ferradura d'un cavall; perdre la ferradura el cavall.
"Mas en axi com per .j. clau se desferra un cavall e per un cavall se pert .j. cavaller e per un cavaller se pert una ost..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 23, cap. 304
| | |
