DESENGANAR v. a.
Desenganyar, treure algú de l'engany en què es troba.
"E els capitans dels venecians tragueren me a una part, e digueren me que yo que ls desenganas d aquest cavaller, si era hom malvat, e si era com que hagues feyt mal a venecians." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXXVIII
"... e, sperant lur conversio, inspira ls dins la anima a bons proposits, e spirant los adins, dona ls prehicadors e altres qui ls desenganen a part defora e ls instruesquen." Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 952, segon punt
"Car lo meu offici no es dir plasenterias ne legots, sino desenganar." Metge, Bernat Lo Somni 1.868, lib. terç
"Be us dich pero qu assats me plach Com l avets de desenganada, Car ella s te mal per pagada De vos e de vostra paria," Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 708
| | |