DEPUIX, [DEPUX] prep.
Depuis; després de; aprés.
V. dempuis, depuis, despuis, despuix, despuixes, despuixs, puis, puixes.
"E depuix, ve te n a la regina per ta contemplacio, e alli fes aquest so: -Senyora, vos sou advocada nostra e jatsia que yo sia un gran ribaud que he feyt molt de mal, no m menyspreeu..." Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LII
"E, si no la pots aver, prin sang de rata qui es dit guarris, & onta lo loc de la pena & exira depux." Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 111, a
"E avem dit depux les menes e los animals, axi com direm depux." Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 1, b
DEPUIXES, [DEPUXES] prep.
Junt a.
"Aquell digeriment no pot esser soptosament fet, ans se ha a fer successivament, e de dintre ha formes enteses que les unes e les altres digerexen les materies e depuxes la forma comuna atroba la materia comuna e digereix aquella a esser comuna sots si..." Llull, Ramon Fèlix de les maravelles vuitena part, cap. LIX
| | |