ADOMDAR, [ADOMPDA, ADONDAR] v. a.

Domar, domesticar.

V. domdar.

"Al savi es mester de adomdar los mals dolors, pobretat, vergonya, preso e exill..."
Flors de les Epístoles de Sèneca LXXXV

"... dona li consell que s adompdas un poch, entretant ella assajarie si porie vinclar Ipolit a amor..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Ipolit e Phedra, p. 439

"San Pau deya: -... Mortifficate;- no diu: -Occidite,- mas: -mortifficate,- en tal manera adondar lo teu cors, que no t gite en lo fanch."
Ferrer, Vicent Quaresma 60, XVI

AGRADAR-SE v. refl.

Haver grat o plaer d'alguna persona, cosa, fet, o circumstància.

"... de que lo emperador com viu star axi lo papa li feu reverencia e honor axi con han acostumat de fer los emperadors als papas, e agrada s molt be del papa e de sa manera e sanctedat..."
Tomich, Pere Històries e conquestes de Catalunya cap. 46

"En altra manera, en convit o en noces, pories irritar los convidants o convidats, car daries apares que t agradasses poch d ells o del convit o de les noces."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa primera partida, XIV

AGRADAR-SE v. refl.

Complaure's, satisfer-se.

"Aquests fadrins / qui ns servexen tot dia
..................................................................
..................................................................
D aquests m agrat/ que no d avols minyons
En un combat / valen per companyons..."
Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 125 v

"En altra manera, en convit o en noces, pories irritar los convidants o convidats, car daries apares que t agradasses poch d ells o del convit o de les noces."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 784, primera partida, XIV

AIDAR, [AYDAR] v.

Ajudar.

V. ajudar.

"... car les vostres agraciades paraules me mostren granea de tanta amor que m obliga en servir e aydar a la senyoria vostra e pendre us en compte de filla..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCVIII

"E per ço que les osts de Catalunya exissen e venguessen aydar pus yvaç e pus coratjosament lo rey Darago feu manament a son fill Namfos..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXIX

"... e ha dins la dita copa .j. esmalt redon blau en lo qual ha iiijI figures d omens qui ayden a cavalchar una figura de Reyna sobre .j. cavall."
Primer libre de l'argenteria e joies de la reina Sibília Girona, 1385

"James no tingats per amich
Nulh hom qui us am,
E si l veyets morir de fam
No li n aydets."
Metge, Bernat Llibre de mals amonestaments 166

AJUDA (CRIDAR ___) loc.

Demanar socors o assistència.

"... car, si percuts a nengu en lo cap o en qualque membre se vulla, tantost lo braç s i para e li fa scut, e la bocha crida ajuda e dona senyal de dolor."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 865, cap. Segon

AJUDAR v.

Socórrer, secundar, assistir, auxiliar.

V. aidar.

"... ara, Senyor, ajudador meu, m ajuda pus fortment en aquest tan gran peril, e sosten me per so que no peresca tant piados negoci e teu, lo qual he comensat..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVII

"Jacob de Cleves apercebent se d aço, cuyta e ana a Laquesis e aiudant li a anar, ab gran treball la torna al loch on era pertida."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 27

"La .viiij. es, car si algu vol dar de si matex gran exemple, no l pot dar millor que ajudant a la cosa publica."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. XVIII

AJUDAR-SE v. refl.

Valer-se, servir-se.

"Com la vida qui es en parays sia, Senyer, la pus vertadera vida, es per so car aquells que hi son s ajuden de vos, qui sots la pus vertadera cosa qui esser pusca..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació cap. 26

ALAPIDAR, [ALLAPIDAR] v. a.

Lapidar, matar, perseguir a pedrades.

V. lapidar.

"E es digne de alapidar
Qui s aymia no pot celar."
Facet 1.357

"... e a la fi lo dit Athor fo allapidat e puys cremat ab les sues coses."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXV

"... que gran vergonya seria nostra que haguessem perdut dos senyors e tanta de bona gent que ns havien morta en tant gran traycio, e que no ls venjassem o murissem ab ells, que no havia gent al mon que no ns degues alapidar..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXIX

"E aximateix se diu en lo libre Deuteronomi que si alguna verge era esposada e algun la havia corrumpuda e ella no havia cridat, per tal que li fos ajudat, que aytal verge deu esser allapidada."
Doctrina moral del mallorquí En Pax cap. V

"La primera porta hon hom entra en Iherusalem es lo loc hon lo benauirat martir sant Steva fo alapidat e mori en aquel loc..."
Viatge a Terra Santa f. 81, v. Any 1323

"... prenien ira contra ell, e volgueren lo allapidar quan Jhesu Xrist dona a entendre que era Deu e hom..."
Ferrer, Vicent Quaresma 22, XXXIV

ALENDAR v. n.

Exhalar son alenda; alenar, exhalar l'alè.

V. alenar.

"... cobra l espirit e ab fort flach alenda va alendar e respirar..."
Visió de Tundal (Clares Valls) 61. Llegendes de l'altra vida.

"... e Plaerdemavida lo posa dins lo retret, e havia y una gran caxa ab un forat que y havien fet perque pogues alendar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXVI

"... aquesta es de tisich e a lo mal en los lens (??)... e deuen lli sonar los pits quant se treballa a fer alguna cosa o en anar, e no s farta de alendar..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XV

"Digues: si hun hom porte hun costal que l fa suar, que anvides pot alendar, aço te sembla que sia be? Foll seria qui tal cosa digues."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LII

AMANSEDAR, [AMESADAR] v. a.

Amansar.

"Primerament quant hom los deu amansedar, meta li hom lo capell davant la vista e sia tengut en la ma entro a tersia."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 138 v. Bib. Univ. Barcelona

"Aquest aytal pot hom amesadar leugerament e ha en si bones costumes, ..."
Dieç, Manuel Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 129 v. Bib. Univ. Barcelona

AMONEDAR v. a.

Batre moneda.

"... dehim e manam expressament e de certa sciencia sots obtiniment de nostra gracia e merce, que de continent metats ma en obrar, batre e amonedar continuament la dita moneda d argent..."
Lletra del rei Martí Als oficials de la Ceca de Barcelona (17 de novembre de 1400)

"Item homens qui sapien amonedar."
Ordenació de les coses que són necessàries en tota seca Doc. Arx. Gen. de València, Títulos y Enagenaciones, vol. II, f. 228

ANAR DARRERE fr.

Pretendre, sol·licitar instantment alguna cosa.

"Gran arteria
hac na Maria
de Monpeller,
reyna, muller
del rey en Pere.
Anant darrere
lo deçebes
e conçebes
qualque fill d ell,"
Roig, Jaume Spill 8.691