Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 4    (44 registres)
veure  Alcorsí, [alcorcí]
veure  Batalla de socors
veure  Cors
veure  Cors
veure  Cors
veure  Cors
veure  Cors
veure  Cors
veure  Cors
veure  Cors
veure  Cors
veure  Cors

ALCORSÍ, [ALCORCÍ] s.

Seient.

V.
Cf. R. Martin, Vocabulista in Arabico.

"E si no guarex ivas obre y hom de mans axi com nos direm: que s asigua lo malalte sobre .I. alcorcí e tinga hom lo cap ab les mans e men lo hom d aqui que vega la humor que va en aval..."
Joan Jacme Alcoatí f. XXXV v, b


BATALLA DE SOCORS

Militar. Línia de reraguarda, força de reserva, de reforç.

V.
socors.

"La derrera batalla de socors regia lo Rey Menador de Persia ab .xx. milia combatents..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXII


CORS s.

Cos, part material d'un ésser animat.

"La leya fayço del cors no affolla ni gasta lo coratge, mas la bellesa del coratge dona bellesa e ornament al cors."
Flors de les Epístoles de Sèneca LXVI

"... als qui son posats en miseria, conpassio e misericordia, ço es, a la anima e al cors, e no als vicis;..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.375, tercer punt


CORS s.

Cos o buc d'una embarcació major i l'embarcació mateixa.

"... e compartiren los homens per totes les galeres del Catalans e armaren les dos galeres de llurs gents, e axi foren trenta sis cors de galeres be armades e d altres lenys sotils."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXIV

"-Barons, nos havem pensat que be seria feyt que nos armassem .lxxx. cors de galees, e que nos ab mil cavalls armats e ab .xxx. milia almugavers que anem envers Napols..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXIII


CORS s.

Cos humà; cadàver.

"Item: es estat ordenat que per cascun cors que sia de la dita Confraria o albat, que tot hom de la dita almoyna Confraria sia tengut de fer li honor, ço es que tots aquells qui hi difalleran puix ho sapien hajen a pagar per lo cors vuit diners..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica XIII, CXXVIII

"E ab cost de doents ciris que foren fets ab senyal de la Ciutat e cremaren, a reverencia de Deu, davant lo cors en Vilareal e per tot lo cami tro les exequies foren fetes e acabades..."
Llibre de Memòries València, 1406

"... e, combatent a peu... anant sobre gran multitut de cossos d omens los quals ell havia morts, caygue mort sobre los dits cossos..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 619, lib. III, tit. II

"Item que dels bens de la dita Almoyna sien fets fer e comprats per los dits clavaris, com abans fer se puxe, dos draps bells a coneguda dels dits clavaris ab senyal de l offici, e la un sia gran e l altre poch, e lo gran servesca als corsos e l poch a albats."
Capítols de l'Almoina dels pellicers de Barcelona 3 de febrer de 1401. XV; Arx. C. d'A. (reg. 2.198, f. 183 v)

"Vostra letra havem rebuda... fahent nos certs del innumerables miracles que l glorios cors del illustrissimo senyor don Karles, de diva recordacio... apres sa mort ha fets e continua fer..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LXX

"... mas empero com fo exit de Barcelona, lo primer lloch hon ana fo a Sentescreus, e aqui axi mateix ell rete son deute al cors del senyor rey son pare, e puix tench son cami..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXVI

"Lo dit die lo cors del dit Castell-bell, .iiij. hores pres mig jorn fou soterrat a la Seu."
Novells ardits 5 de novembre de 1457


CORS s.

Acte de córrer, correguda.

"E ella se atança a la porta, e veu que s dinaven davall en la entrada, e llavors ella prengue son cors fins a Jesuchrist, e axi com Jesuchrist tenie les spalles girades a la porta, ella se agenolla detras ell..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XLVIII

"El rey punyi son cavall dels sperons e feu hun cors tro lla hon l altre cap era del camp, e correch son cavall per lo camp amunt e avall..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CIV


CORS s.

Període pel qual passa una malaltia.

"Han encara fort estranys cors car ab los seynnals que en altre temps tot metge los pronosticarie e ls tendrie per guarits ells se moren."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. Ir, cap. I


CORS s.

Moviment real o aparent dels astres.

"Sapiats que axi com lo sol corporal fahent lo cors tro es post es dia, com es post es vespre..."
Ferrer, Vicent Quaresma 55, VII

"E, com pus la fer lo sol, ella es pus luent, e va crexent tant tro es al seu cors que lo sol la veu tota e es tota luent, es appellada entre les gents luna plena."
MS. n. 216, f. lxiiij, c. Bib. Univ. València

"E si creix lo compte sera la planeta dreta. E si no creix, minva sera, e si creix poch a poch, sera la planeta de moviment o de cos tart. E si creix molt sera laugera de cors."
Almanach perpetual MS. n. 216, f. cvij, b. Bib. Univ. València


CORS s.

Carrera, curs, procés, encadenament o successió dels fets.

V.
cós.

"No servesch a Deu, ans volenterosament obeesch e son li singularment obedient, car se que totes coses fan lur cors segons que ha dictat la ley eternal."
Canals, Antoni De Providència cap. vuitè

"-Fill, dix lo hermita, .j. christia e .j. juheu se disputaven, e lo juheu negava al christia resurreccio per ço com li era vijares que no pogues esser, per ço car era contra cors de natura..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles vuitena part

"E axi appar esser ver segons cors de natura, car naturalment magnanimus es hom de gran cor, es piados e benigne en tots sos fets..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 446, Lletra proemial


CORS s.

Curs, ensenyament seguit sobre una matèria.

"... e com lo religios amat nostre frare Nicholau Quilliç, del orde dels dits frares menors... deja anar prestament a Paris, per prosseguir son cors en theologia fins a grau de magisteri..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCCXC


CORS s.

Curs, circulació, crèdit.

"Pensants que aytant com la moneda o monedes d or les quals nos fem batre en la Seca de Perpenya, de finesa et lealtat seran pus esproades, aytant les dites monedes hauran maior deslliurança et mellor cors..."
Ordinació de Pere del Punyalet relativa a la ceca de Perpinyà 24 de març de 1357


CORS s.

Cós, lloc destinat a curses, justes, festes d'armes.

V.
cós.

"E vol dir que sots lo sol, ço es, clarament, ell ha vist que no guanyen lo cors sovin aquells que mils corren ne los pus forts..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XC


torna a dalt