Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 33    (390 registres)
veure  Cor
veure  Cor
veure  Cor
veure  Cor
veure  Cor
veure  Cor
veure  Cor
veure  Cor
veure  Cor
veure  Cor
veure  Cor
veure  Cor

COR s.

Coratge, valor, ardiment, energia.

"E ella li dix: -Valent cavaller, anats e fugits, no vullats morir, que no m porieu ajudar. -E sent Jordi prenia cor, e ella dix li que sperava lo drach que ysques..."
Ferrer, Vicent Quaresma 74, LII

"Qui t poria dar entenent la fortalesa de cor, e esforç, e gran paciencia de la regina Dona Sibilla de Arago,...? Moltes vegades me son marevellat de Nostre Senyor Deu, com tant virtuos spirit ajusta a cors femeni, car digna fora de Scipio."
Metge, Bernat Lo Somni 3.190, lib. quart


COR s.

Temperament moral, magnanimitat, fermesa.

"Dix sent Jordi: -Jo esper que nostre senyor Deu Jhesu Xrist me n dara victoria: hajats bon cor."
Ferrer, Vicent Quaresma 77, LII


COR conj.

Quan, llavors que.

V.
com, con.

"... car cor los princeps a diverses parts del mon hagen lurs letres endreçar... covinent cosa es que aquells qui corren pus espeegadament que ls altres, les coses damunt dites degen explicar."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Correus


COR conj.

Car, perquè.

V.
car, cor (Per ço ___), quar.

"... sens lo qual entendre no pories solre les objeccions, car creure no venç entendre; mas entendre venç creure, cor son contraris en un mateix subject e object."
Llull, Ramon Llibre de consolació d'Ermità 68


COR s.

Part central o interna d'alguna cosa.

"... e les tiretes no s pogueren rompre per que eren de cor de canem cruu..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXIV

"... quant li demanaren senyal senyal, los remetia a la mort: ... lo senyal de Jonas a la mort, que stava en lo cor de la terra."
Ferrer, Vicent Quaresma 133, XXX

"... ages pastenagues blanques e mit les a coura, e, com seran cuytes, trau les ne... e para les, e, com sien parades, prem les entre dos talladors, quaix qui fa formatge, e si hi trobes cor trau lo n..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvij, d. Bib. Univ. València


COR s.

Intenció, desig, propòsit, voluntat.

"E diu Pere Alberti que qui laugera promet no ha cor de pagar..."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"Mas deman vos si sabets dels vostres homens de Castello e de l altra terra d Ampurda, en quina volentat ne en quin cor vers vos?"
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXLVIII

"Sabent Tirant quant era solicit lo Emperador de la sua partida, stava ab gran congoxa com no podia son cor complir o almenys restas en algun apuntament ab la Princesa."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLIX

"... e no sabia be nostre cor, que ab cor ho haviem pres, que nul temps no n exissem entro venjança complida n aguessem presa."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXVII

"Axi com aquell qui ab ardent cor spera oyr cosa nova, gran e inusitada, jo ladonchs ab subirana attencio, postposat tot altre pensament, fique la orella a asso que ells me devien dir..."
Metge, Bernat Lo Somni 1.728, lib. terç

"E aquel qui primer feri aquels fo el matex en R. de Monchada, e ls altres seguiren aquel cor."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XIX


COR s.

Memòria, record.

V.
Cp. els mod. adv. b. llat. corde, ex corde.

"E com aytals coses yo m pensas, e totes les velles de la ciutat per lo meu cor agues passades, finalment me vench una velletona pobra e molt poderossa de lengua..."
Metge, Bernat Ovidi 71, MS. 831, Bib. de Catalunya

"Aquell delit / que l mon pot haver dat,
ffort cor es obs / a membrar lo que fon."

March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 15, XCIII


COR s.

Mesura de capacitat entre els hebreus.

"En senyal d arres
e testimoni
del matrimoni
tan excellent,
li feu present
no d arres d or,
d ordi un cor
e mig contats
quinze argentats,"

Roig, Jaume Spill 13.654

"Mesures Hebrayques.
Cor, vel Homer, tenia 10 medimnos atticos o 30 modios Romans, y 1080 lliures mensurals."

Pou, Onofre Thesaurus puerilis


COR s.

Reunió de persones que canten ensems i per extensió formació en semicercle de persones aplegades en un lloc per a celebrar un acte col·lectivament.

"... e con los prelats seran apres l altar deuen fer un cor o plaça d ells mateys entorn devant l altar, e aço fet entren en lo dit cor o plaça los demunt dits qui portaran la corona e lo ceptre e lo pom axi ordonats con isqueren de la sagrestia e derrera aquests entre lo rey dins lo dit cor o plaça..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Docs. Arx. C. d'A. v. 5. Ordinació de la manera com los reis d'Aragó se faran consegrar...

"Sobre tot cor / d angels glorifficada
Si com lo sol / aquest mon illumina
Donau socors / tant sou magnificada
A tota gent / en perill de ruhyna."

Bell, Pere Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria


COR s.

Part de l'església on es canta l'ofici diví.

"Item un capitoler ab sa cadeneta en lo cor."
"Item un psaltiri e .j. liber usum encadenats abduy en lo cor."

Inventari de la casa prioral de Sant Vicent f. 2- 2 v. València, 1466

"... dix que sera necessari que la volta devers l altar de la dita Seu de Gerona feta demunt lo cor sia desfeta e descuberta..."
Villanueva (editor) Deliberació del capítol de la Seu de Girona t. XII, doc. XXXIV

"Semblants cantás
totes los hoen;
ab amen clohen
llur bon acort;
van se n a l ort
dexen lo cor."

Roig, Jaume Spill 5.394


COR s.

Doble adipositat situada a sota i a alguna distància de la pala de l'espatlla en el bou i en la vaca.

"... et prena lo cors de les vaques de racio et de present d aquels que muyren a ops de casa et de racio de cena et de present."
Ordenacions del rei Pere el Gran Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.529, Ia part)


COR s.

Per extensió, el ventrell.

"... e com mes hi pensava mes dolors sentia, e paregue m que prengui hun poch d aygua e que lavi lo cor, los pits e lo ventre per remeyar la dolor mia."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLVII


torna a dalt