Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
comenįada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 2    (24 registres)
veure  Almucantarat
veure  Biscantar
veure  Cantar
veure  Cantar
veure  Cantar
veure  Cantar
veure  Cantar
veure  Cāntar
veure  Cāntara
veure  Cantārida
veure  Cantaridis
veure  Canterell, [cantarel]

ALMUCANTARAT s.

Cercle imaginat sobre l'esfera paralˇlel a l'horitzķ, dit també cercle o paralˇlel d'altura o de depressiķ.

V.
muntacarac.


BISCANTAR v. intr.

Cantar a dues veus.

"Per l ayre variajaven
Auceylets que hi xantaven
Lurs vessets e lurs xansos,
A quintes e a bordos
Musicalment biscantaven."

Turmeda, Anselm Cobles de la divisiķ del Regne de Mallorques 13


CANTAR s.

L'acciķ de cantar; cant, canįķ.

V.
xantar.

"Que l vos ama be ha .v. anys
Que ha soferts mants afanys,
Totes vets gardant vostra honor
E que s fa trop gran leusador
Cant de vos fa cantar ni dansa,"

Planys del cavaller Materķ 451

"Semblants cantás
totes los hoen;
ab amen clohen
llur bon acort;
van se n a l ort,
dexen lo cor."

Roig, Jaume Spill 5.394


CANTAR v. a.

Proferir sons amb modulacions melodioses de la veu.

V.
xantar.

"... e tenint Ipolit lo cap en les faldes de la Emperadriu, ell la suplica que cantas una canįo per amor sua, la qual cantava ab molt gran perfeccio e de bona gracia."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLVIII

"Stavan li davant tres donzelles les quals ab diverses veus cantant se concordaven ab ella, e certes, si los angels cantaven davant lo Salvador maior dolįor no porien mostrar."
Rubiķ i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 83

"Item que manam donar caritativament a .j. orat qui cantava en ffrances .j. fflori."
Lletra de la reina Maria A Bernat de Galbes (Barcelona, 2 de maig de 1422). Arxiu Corona d'Aragķ (reg. 3.218, f. 2 v)


CANTAR s.

Reclam, crit que es fa imitant el cant o la veu d'un ocell per atreure'l i haver-lo.

"Item, mana que null hom ne neguna persona no gos pendre, ne fer pendre en la dita illa neguna perdiu ab filats ne ab ballesta ne ab granades, ni cantar, ni ab altre engin, ..."
Crida pública a Mallorca 2; Contra Caįadors. Mallorca, 9 d'agost de 1392


CANTAR v. n.

Emetre sons (referit als ocells).

"E tan longament ella s trebaylava per aytal manera, entro que l gall canta, qui es senyal que hom deu anar dormir."
Conesa, Jaume Histōries Troyanes lib. III, 862

"E tentost lo gal canta e recorda s sent Pere de įo que Ihesu Xrist avia dit: -Ans que lo gal canta iij. vegades me auras renegat."
Fenollar, B. i Martines, P. Histōria de la passiķ de N. S. Déu Jesucrist MS. 67 de Sant Cugat.- Arxiu Corona d'Aragķ


CANTAR v. a.

Celebrar, lloar, exaltar.

"que res tant dolį / no es com la qumplanta
de vostre cor / a qui la saborex,
si mon deffalt / un tal be no merex,
senta l soccos / que de vos lo mon canta."

Martines, Pero Poesies de Pero Martines 93, V

"E si veyts aycel passar
Que deyts que tant vos ha cantada,
Tan sempre, ab cara irada
Entrats vos en tost e corrent
E no li fassats bell parvent"

Planys del cavaller Materķ 639


CĀNTAR s.

Cānter.

"... axi com lo cantar que si hom lo fer pot hom conexer si es tranjiat o cencer."
Māximes morals Docs. Arx. C. d'A. v. 13, p. 172


CĀNTARA s.

Peix de mar, mengívol, si bé de gust poc agradable.

"Item ordenaren que oblades, sarchs, sorells... cantera, variada, morruda, lop... aranyes y ratas se vena a dotze diners la lliura......................................XII d."
Crides de Mallorca XL


CANTĀRIDA s.

Insecte coleōpter de l'espčcie Cantharis vesicatoria, L, amb la pķlvora del qual sķn preparats veixigatoris.

"aranya ab tela,
tava, mustela,
vespa, alacrā,
......................
vibra parida
e cantarida,"

Roig, Jaume Spill 7.705

"Prin orpiment vermeyl e groc, e vidriol, e cantarides, e sal armoniach e alum, de cascu .i. argens..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxxij, a

"Cantarides o cubeles.
Dix Galien que can son picades e metudes sobre les ungles, tolen los seynals blancs que y son e les berruges."
"E les myllors son aqueles que hom trobe en les meses, e eles podrexen e escalfen e escorxen..."

Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 101, c


CANTARIDIS s.

Cantārida, insecte coleōpter, emprat sovint per a emmetzinar.

"-O, gran cosa t a esdevenguda! car la forįa has aconseguida d una cuca dita cantaridis, qui porta veri en lo bech."
Canals, Antoni Valeri Māximo 755, lib. VI, tit. II


CANTERELL, [CANTAREL] s.

Cāntir. Cānter petit.

"Catalans e espanyols beuen en grans taįes. Moros en canterells pochs e d un canterell beuen tots."
Eiximenis, Francesc Terį del Crestiā

"... e porta cascun hun canterell ple d oli en sa ma, e n l altre huna falla de thea..."
Desclot, Bernat Crōnica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLXII

"... e apres d aįo traga hom la quelimia del cantarel e sia amortada en vi..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxxvij v, a

"Item un cantarel ab oli de ginebra a madona d en Casses per .ij. s. v. d."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373


torna a dalt