ALCARÇANA, [ALCARÇANNA] s.

Alcarcena.

V. alcarcena, carçana, carcena.

"Dix .D. que l alcarçanna es laor e fa n hom farina e es mesa en algunes de les mediçines, e, si n donen a menjar a les vaques, engrexa les quan es dada cuyta. E deu esser picada l alcarçanna en esta gisa: que sie lavada primerament en l aygua, e, quan sera seca, sie parada e depux picada e sernuda be."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 25, a

ARCANA, [ARCHANA] s.

Misteri, cosa misteriosa.

"Archana gran / e negoci dels segles,
Eva pecca / y aquesta pres lo calzer
Vivificant / d aquella l omicidi,
E ha sanat / la nostra cruel naffra
Fent devallar / Ihesus fins en lo centre."
Dimas, Bartomeu Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

BARBACANA s.

Ràfec o volada d'una teulada.

"Aci comencen les virtuts del seuixo: aquesta erba neix en los orts e en los regadius e en les barbacanes e en les taulades..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 46; MS. n. 216, f. l, d. Bib. Univ. València

BARBACANA, [BERBACANA] s.

Obra murada a l'exterior de les muralles i més baixa que aquestes.

"En axi com hom guarda en bell palau o en bell castell aquelles coses que s i demostren belles, sia que sien pintures o entretallaments o murs o torres o barbacanes o quesque sia..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 26, cap. 104

"... la dita aygua munta ten alt que enderrocha lo dit mur... e fo ten gran e tanta que ans que trencas lo dit mur, la sumitat de aquella munta sobre la berbacana mes de duas canas, e estey se per tots los camins..."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1403

"... e com los eren prop lansaven los de les menes del castell avall, e la hu de aquells caygue en la barbacana e dona en l aygua del vall..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCC

"... volem se faça una barbacana davant la porta de la vila que mira al Capcorral, junta ben pegada a la muralla, tant que un cavall se puxa contornar e girar be dedins, la qual a la porta de la muralla desviada .xij. o .xv. passes se faran dues torretes redones buydes dedins, ab bombarderes..."
Lletra de Pere de Portugal Al capità de la vila de Cervera. Igualada, 23 de febrer de 1464

"E axi fiu tot hom guarnir, e fiu estar oberts los postichs de la barbacana, que eren totes les barbacanes enverdescades, per ço que poguessem acorrer lla hon major ops ne fos."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXVII

CANA s.

Mesura de longitud principalment per a la mida de teles i draps.

"Com nos vullam haver un drap d aur avellutat ab obres e rosetes verdes, blanques e vermelles... e lo qual nostra cara muller la Reyna, que Deu haia, stant aqui volia comprar e havia ja baxat a LV florins la cana, pregam vos e manam que aquell comprets..."
Epistolari del rei Martí 39

"Item, un tros de seda pintada, entorn una cana."
Inventari de la casa i església de N. D. de Lluch Mallorca, 20 de juliol de 1478

"Primo unes tovaylles blanques, belles e noves de .viij. canes."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"... e en la man squerra una cana e en la corretja que porta una bossa gran oberta."
Cessulis, Jaume de Llibre de bones costumes dels hòmens MS. de Girona, cap. Dels gordadors de Ciutats

"Item dos miyes canes a n Sala courer, per .xviij. d."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

CANA s.

Canya.

"Ara direm de l escorxadura, cela que esdeve per moltes occasions. Totes son de part de fora, de ferre o de cana o de fust..."
Joan Jacme Alcoatí f. xxxvj, a

"... que daquiavant totes les paylles et tota la leyna e les canes que seran portades a vendre a la ciutat, sien tengudes a vendre en la plassa de Sent Andreu e no en altre loc."
Franqueses de Mallorca Any 1284

"... e circundien Jesus e prengueren una corona d espines e posaren la y sobre lo cap e una cana en la sua dextra ma..."
Evangeli de sant Mateu Còdex del Palau, f. 31 v

CANA s.

Cama o tronc d'un arbre.

"... que los tarongers que y metrets sien tots ramats que no mostren gens de cana sobre terra."
Lletra del rei Martí Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.244, f. 126)

"Item un troç de cana d ameller
Item .ii. troçes de cana d ameller de pocha valor
............................................................................
Item un troç de cana de cirer."
Inventari dels béns d'En Gomar s. XIV

"Reyna! D aquestes rayls ix un arbre al qual met nom Oracio, fet a una figura e semblança en ma pensa e en ma devocio: la cana d aquest arbre es devocio e sa color es d amar; les branques d aquest arbre son veer, oir, odorar, gustar e palpar..."
Llull, Ramon Llibre de Santa Maria 8, cap. 13

"Mas lo dragontion a major fulla e ab senyals...e fa la cana grossa e ab los caps en ssemblant de rraims..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 30, b

Fitxa Dubtosa CANA s.

Femella del ca, gossa.

"Primo, la appella es comunicada (?); apres com a cana; e com fo convertida li dix: -Magna est fides tua."
Ferrer, Vicent Quaresma 140, Sermó XV

CANA s.

Cabell que s'ha tornat blanc. El plural designa generalment la vellesa.

"E Deus ho jaqueixca a mi vaher, e hi pusca en mes veylles canes ajudar d aquell poch poder e saber que Deus m a comanat."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXX

"... nodri l axi com infanta ab vestedura de fembra, e axi lo dit Anxilles podia fogir a la guerra e viure en repos longament e veure les canes dels darres dies de la sua vellesa."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Troya, p. 169

"E aquestes medecines valen a dolor de malaenconia e de la fleuma e de les juntures, e solu e trau la fleuma viscosa, e tarde el venir les canes."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 89, a

CANABÀS, [CANABAÇ] s.

Canemàs, tela de cànem.

"Teles de Garp, e vintenes, e canabas, e totes altres teles tro a XIII. s la corda..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 110

"De .c. canes de drap de li, de canem e de canabaç .vj. diners."
Costums de Tortosa lib. novè, rúbr. X, X

CANADA s.

Camí estret entre muntanyes; vall estreta i perllongada, drecera.

"... e puys passam pel riu de les Troytes, e exim a la canada Dares, e de la canada Dares al port de Pruneles, et a Salvasoria..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 183

CANADA s.

Botella del contingut d'una mesura de capacitat anomenada cana.

"Item, IIII canades ab lurs cobertors sotils."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

"Item, VIII vernigats... e XIIII canades, tot sotil."
Inventari Drassana de Barcelona Anys 1484-1486

"E apres van parlar
Els hon poran anar
Que puxan atrobar
Bela casa regada,
E bon vi de canada,
E fembres avinents"
Llibre dels Mariners

"Anats -dix ell- a la ciutat et encontrarets un hom aportant una canada d aygua."
Evangeli de sant Marc Còdex del Palau, f. 52 v

"una canada."
Inventari del lleny "St. Anthoni" Argelès, 1391

"Item una quanada de tenir vy."
Inventari d'Almenar Any 1499

"... caxes, canades, barrals, ..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 20, de Leud, f. 252, 1

"Item una canada gran."
"Item una canada de fust de una quarta e mig."
Inventari del castell de Tous Any 1410