CABDELL, [CAPDELL, CAPDEYL] s.

Pilota de fil, llana, debanats; i figuradament mola de gent apilonada.

"... e encontinent tota la multitut dels sarrahins fo ajustada en axi com a capdeyl..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XXXIII

"E lo dit jutge los demana sobre que havien debanat lo dit capdell de fil."
Recull d'eximplis e miracles CCCCLXV

"E no esta negun capdell
De fil tan fortment enplegat,
Com es de mant significat
La taula tota complida,"
Llull, Ramon Aplicació de l'Art general De la Theologia, VIII

"com fan l esclau
lo tracten, manen:
axi l debanen
com un capdell,"
Roig, Jaume Spill 522

"Item tres capdells de borres."
Inventari del castell de Folgons f. XXI v; 29 d'octubre de 1546

CABDELL, [CAPDELL] s.

Cap, senyor, conductor, comandant especialment de tropa armada.

"A qual pera tal oçell, e a qual maynada tal capdell."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus. Bib. prov. Tarragona

"E en algunes terres lo appellaven duchs que vol aytant dir com cabdell qui mena les osts."
Rei Pere del Punyalet Obra de Sant Jordi e de Cavalleria Ley IIII

CABDELLADOR, [CAPDELLADOR] s.

Aquell qui cabdella; cabdell, cap; guiador.

"... e apres Latzer si feu tres parts de ses gents, e de la una part feu regidor e capita aquest Ongrès e de l altre feu capdellador un seu gendra que y era..."
Història de Jacob Xalabín f. o. j. V

"E es ordenat que ls honrats en Berenguer Dalmau, justicia de la Ciutat de Valencia en lo criminal e en Bernat de Valldaura, justicia de la dita ciutat en lo civil, sien capdelladors e govern de la comanya de peu, la qual companya estia a lur ordenacio e manament, e obeesquen a aquells segons que farien a la persona del senyor Rey."
Manual de Consells n. 3, fols. 163-4, Arx. Municip. de València

CABDELLAMENT, [CAPDELLAMENT] s.

Acció de cabdellar; conducció, govern, comandament d'homes de guerra.

"... ordenen totes les coses que ls apparan necessaries e expedients, axi en capdellament e provisio de la ost com en portar e fer portar ginys, bombardes, fonevols e altres artificis e armes a repellir tots e qualssevol contraris artificis e resistencia e rebellio de la part de Xelva..."
Llibre de Memòries València, 1394

CABDELLAR v. n.

Conduir, guiar (homes d'armes).

"... e axi meseix per ço que les gents e ls pobles se cabdellassen havent esguart en ells et guardant ço que era manera de guiar et de cabdellar."
Rei Pere del Punyalet Obra de Sant Jordi e de Cavalleria Ley IV

CABDELLAR, [CAPDELLAR] v. a.

Governar, conduir, comandar, capitanejar.

"Dona Sant Esperit consell
A la regina que capdell
Lo mon a via de salut;
Mas hom s es tant desconegut
Que no s vol lexar capdellar
A la regina, ne pregar"
Llull, Ramon Hores de Santa Maria De tercia, III

"... l onrat mossen Ortis de Sent Marti fo atrobat mort sens cap, per so cor capdellant la gent de la nau de son frare e altres, ell fo farit en la cama, e finalment mori."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1399

"... e a l almirayll feya li paor que de jorn no pogues tornar a les galees, per ço com eren en plaja la pijor qui sia de llevant a ponent. E axi capdella la gent e ls ne feu tornar."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLII

CABDELLAR-SE, [CABDELLARSE] v. refl.

Conduir-se, regir-se, governar-se, comportar-se.

V. captenir-se.

"E si be nos axi com a pare, e vos axi com a frare e els altres germans e germanes, ne dejam haver tristicia, pero devem nos conformar ab la voluntat e ordinacio de Deu, e axi capdelat vos en com a vos pertany."
Lletra de Jaume II A l'infant Alfons (Barcelona, 23 d'agost de 1327). Arxiu Corona d'Aragó (reg. 250, f. 51 v)

CABDELLAT, ADA adj.

Conduït, guiat, governat.

"Que james hom carnal ne vil ne luxurios dona bon consell, ne fonch hom de vergonya... ne fonch un poch pacient, ne dat a negun bon studi ne capdellat per neguna raho..."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps cap. LIII

CABDELLAT, ADA adj.

Capitanejat, ada.

"... ells se meteren mal hordonats a entrar per la illa, que viares los fo que tota Barbaria no ls gosas estar davant, com segurament si capdellats anassen..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLI