CÓBEU, EA adj.

Cobejós, osa.

V. cóbou.

"Era empero luxurios, cobeu e volia haver gloria dels fets que feya..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa III, 36

"Nos veem que tota bestia fuig son dampnatge aytant com pot e l om cobeu corre ab los uylls uberts a la sua pena, e mort, e dapnacio."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. 74

"En aquella plaça havia un cambiador molt ric qui tenia davant si molts diners e era home cobeu a gran maravella."
Llull, Ramon Blanquerna cap. 13

"Lo meu ull cobeu e dessijos avia posades aquestes coses, les quals denuncia al meu cor..."
Metge, Bernat Ovidi 62, MS. 831, Bib. de Catalunya