Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 3    (28 registres)
veure  Arquebisbe
veure  Arquibisbe
veure  Bis
veure  Bis
veure  Bisbal
veure  Bisbalia
veure  Bisbat
veure  Bisbe de gracia
veure  Bisbessa
veure  Bisbetó, [bisbato]
veure  Bisc, a
veure  Biscaí, ina

ARQUEBISBE s.

El bisbe metropolità o principal d'una província eclesiàtica.

"E prech vos ab afeccio estrengau lo fet d En Ventosa ab lo senyor arquebisbe, a fi que s hi haja coneixer per vostra intervencio alguna prerrogativa."
Epistolari del segle XV XLII


ARQUIBISBE s.

Arquebisbe.

"... que jo conseylas al Rey que ell faes aquesta cosa ab nos, ell havent tants nobles en sa terra, axi con son arquibisbes e bibes..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 380


BIS s.

Auxis bisus, peix semblant a la tonyina.

"Item ordenaren que oblades,
sarchs, sorells, bis, capdasa, ...
cap roig, aranyes y ratas, se
vena a dotze diners la lliura... XII d."

Crides de Mallorca XL

"Item que la lliura carnissera dels lussos, de lisses, lucernes, de congres qui no sien de tall, de emparador, de bisos... e de peix semblant sia venuda VIII diners e no mes avant."
Crides Arxiu Municipal de Barcelona, anys 1365-72, f. 26


BIS s.

Lli.

V.
biso, Cf. Dicc. Aguiló.

"... vehe .j. castell e papayllons molts de porpra, e de bis, e de aur, e d ergent, e de sede, ..."
Visió de Tundal (Clares Valls) 993. Llegendes de l'altra vida.


BISBAL adj.

Episcopal, que pertany al bisbe.

"Item una crossa bisbal d argent esmaltada de esmalts blaus..."
"Item altra crossa bisbal major d argent daurada e esmaltada..."

Regiment comú de la Generalitat Anys 1413-14

"... aquella beneyta figura stava per cap d altar de la sgleya de Blanes quant abans que ls sarrains la n destrohissen era ciutat bisbal..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 8

"... ha ordenat la sancta mare Sgleya certa ciutat en que sta lo Papa, e certes ciutats patriarchals, e certes bisbals..."
Eiximenis, Francesc Dotzè del Crestià Ia part, cap. XL

"Item, una almussa bisbal obrada de fill d aur e de seda."
Inventari de la infanta Joana Any 1385


BISBALIA s.

Episcopat; dignitat, jurisdicció del bisbe.

"... comanam a ell lo bisbe Dosca, lo cal nos haviem nodrit e feit nodrir d infantea a ença: e l cal per nos era pujat al honrat benifici de bisbalia..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 563


BISBAT s.

Dignitat, jurisdicció territorial d'una bisbe.

"... foren edificades sglesies e monestirs e per los bisbes foren consagrades... e foren majorals los frares e capellans e als bisbes donaren bons bisbats ab bona renda."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXCIV

"Sent Ambros no s i mes ell en lo bisbat per giny, ni per prechs, ni per simonia..."
Ferrer, Vicent Quaresma 102, XXXI


BISBE DE GRACIA un. pluri.

Bisbe auxiliar o d'anell.

"Aquest dia lo bisba de gracia ensemps ab tots los Canonges e Clero de la Seu, ab capes e sobrepellissos... tots a cavall, precehint la bandera de Santa Eulalia, feran gran cerca per tota la Ciutat..."
Novells ardits 19 de gener de 1492


BISBESSA s.

A València, germanes del bisbe (futur Calixte III).

"... e ans de entrar en ciutat ana al real a la senyora reyna, axi acompanyat ab tota la gent de be, e d aqui fonch al palau del bisbe a les bisbesses."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 99 v


BISBETÓ, [BISBATO] s.

Escolanet que vesten de bisbe el dia de St. Nicolau o el dels Innocents.

V.
Cf. "La Renaixença" any VII, nº4, t. I (pags. 257-277).

"Pero no entench a parlar
En mon sermo
De mi, qui son bisbato,"

Sermó del bisbetó 317

"Lo dit dia per ordinacio dels honorables concellers, jo Johan Mayans doni al Bisbato .xiij. sous, present en P. de Gordo."
Novells ardits 18 de desembre de 1461

"Lo dit die ffou dit a mi... que los dits honorables Consellers manaven o dehien que fos donat al bisbato, seguons es acustumat, ço es .j. flori lo qual li fou lliurat per mi dit Johan Oliver."
Novells ardits 11 de desembre de 1447


BISC, A adj.

Estràbic, tort d'ulls, llosc.

"Mes per ser molles
de flach recort
algu n fan tort,
visch e guerxer"

Roig, Jaume Spill 9.192


BISCAÍ, INA s. i adj.

Natural de Biscaia.

"... ffonch passat lo tranch de la mina de la rogua de la ciquia de Segria per Mestre Maxin de Asteasso e Lope de La Gueralde, bischahins, ab los aiudants que tenien en la dita mina."
Villanueva (editor) Arxiu de Lleida (t. XVI, doc. XI)


torna a dalt