BARA adj.

Traïdor, fals, perjur.

V. bar, bare.

"Astrologia
clarament posa
esta gran nosa
que pels fills bares
la mort als pares
sera donada,"
Turmeda, Anselm Profecies de Turmeda 666; any 1405

"Encara: mariner qui tocara iradament son senyor, es perjur e bara, e deu esser pres en persona e perdre tot quant haura."
Consolat de Mar tit. III, cap. CLXIII

"Un vell en la cara
Vos sara posat
E diran vos: -Bara
Diguas qui t ha dat."
Cançoner de Nadal XV

"... los Romans feren una ley, que per tal com aquest Bara era estat lo primer qui havia feta malesa en la dita terra, tots los qui farien malesa en la dita terra fossen appellats bares; e de aci es exit lo nom de bara."
Tomich, Pere Històries e conquestes de Catalunya cap. VII

BARAFUSTAR v. a.

Confondre, trastornar.

"E tost En Berenguer Dentença munta en son cavall en una cota vestit, tot desguarnit, ab la espasa cinta e una escona muntera en la ma, e pensa de capdellar e barafustar los seus e de fer tornar anrera."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXXII

BARALLA, [BARAYA] s.

Disputa, contesa, combat.

"... car lo malahuirat peccador qui comensara eretgia o mala costuma, o sera comensador de baraya, tota aitanta de culpa o de pena aura..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 27, cap. 50

"Baralla quer o plet qui demana mes de son dret."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"E per ço diu Salamo que mes val hun boci de pa sech ab pau que la casa plena de viandes ab renyina e baralla."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

BARALLADOR, A adj.

Que cerca disputes, barallós.

"e son tres coses qui no han durada: hom barallador, cavall saltador e odre de bon vi..."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

BARALLANT s.

Aquell que es baralla, que disputa.

"... e aquells estiguen a la porta forana de nostre hostal per guardar que si barayla si esdevenia poguessen no esperat manament de negun los barallants pendre."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels homens de l offici de l'Algotzir

BARALLAR v. a.

Querellar, disputar.

"E la muller, qui s viu en gran estament per lo marit, comença l a barallar e a menysprear."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XCVI

BARALLAR, [BARELLAR] v. a.

Desordenar, confondre, embullar.

"... se n varen dar tan bona desexida en aquells affers, que li n varen barellar tot ço que n son pro los seus amichs e valedors havien endreçat..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 20

BARALLAR-SE v. refl.

Tenir baralles o raons, contesa amb altri; disputar-se.

"Tot hom qui ab Deu se baralla, es vençut."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxj, a. Bib. Univ. València

"Puys ab continua rumor e brogit barallen se ab los scuders, e serventes, e catius, e ab los germans e fills del marit qui aqui stan..."
Metge, Bernat Lo Somni 2.419, lib. terç

BARALLÓS, OSA adj.

Propens a baralles; querellador.

"... lo mena assau pres de la casa de micer Philipo Argenti, lo qual era hom molt gran e be format, e molt desdenyos, e iros e barallos mes que algun altre."
Decameron jornª 9ª novª 8ª

"Son les dones, com cascu palesament veu, de natura molt barallosa, e, en tota cosa molt se alegran contraposar e sobergueiar contenent."
Alberti, Leon Battista Deifira (traducció) 418, f. 14

"Los veyns de la carrera se poden clamar del logador de cases si l conductor es de mala vida, o baralos, o tal persona que ls veyns per los seus capteniments ne sien torbats ne agreviats..."
Costums de Tortosa lib. quart, rúbr. XXV, XI

"E Salamo dix luxuriosa cosa es lo vi e barallosa cosa es la ambriaguesa."
Canals, Antoni (traductor) Lletra de sant Bernat a sa germana cap. XXV

BARANA s.

Balustrada, apitrall, parapet.

"... e dreça s sobre la barana de la torra, on havia una pocha de ombra..."
Decameron jornª 8ª novª 7ª

"... que los libans qui tenien dita envalada los quals passaven sobre la barana e claveroles de la pastera de Sant Jachme... per lo grandissim pes dels draps, la barana, clavaroles, pinyacles e gargoles... ne vengueren en terra..."
Novells ardits 19 de juny de 1500

BARANDAT s.

Paret prima.

V. envà.

"... lo qual com fos bandeyat e condempnat a mort... e amagadament se isques de la casa en la qual era entrat per un barandat, e ja se n fos exit e volgues fogir, hohi una veu falsa..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 2.241, lib. V, tit. VII

"... clandestine com ab gran companyia e de grans homens ab lanternes vingueren e li romperen portes, partes e barandats..."
Full solt dins el protocol notarial de Jaume Esteve València, 1462

"Item .j. raxat de fust per barandat del postiç..."
Inventari (1406) Arx. parroquial de Valls

BARÀS, [BARAÇ] s.

Albaràs, espècie de lepra que es manifesta amb taques blanques a la pell.

"... e, quan es picada ab ala e posada el logar per .iij. vegades, val a l escle d esta guisa e a la sarna quan es untada ab el e al baraç e a la dolor de les dentz."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 92, b