AVONCLE, [AVONCLO] s.

Oncle germà de l'avi.

"E com En Joan de Luria hach missatge de l almirall son avonclo, vench se n, e a pochs jorns fo a Valencia."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLV

"Mas lavors li apparech Thetis, muller de Peleu, avi seu, filla del Rey Acast e mara de Achilles, qui li dix: -Car net, e que entens a fer? e no son yo te avig? Despuylada me has de .ij. germans, avoncles teus, e ara me entens a despuylar de Acast, pare meu, besavi teu?"
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XXXIIII, 11.082

PERAVONCLE s.

Avantpassat de l'avoncle.

"... e que ja en temps dels senyors reys en Johan e Marti de loable memoria peravoncles nostres..."
Lletra d'Alfons el Magnànim A Pere Becet. 8 d'agost de 1418). Arx. C. d'A. (reg. 2.603, f. 84 v)

SOBREAVONCLE s.

Pare de l'oncle.

"... pensa que de sa testa e de son enteniment, ab la ajuda de Deus, tractaria que la venjança pogues fer del pare e dels avoncles de madona la regina, muller sua, e del avi e dels sobreavoncles de sos fills."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XXXVII