Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 16    (181 registres)
veure  Ajaure's
veure  Almàrtec d'aur
veure  Ase (Caure l' ___)
veure  Atraure
veure  Atzaura
veure  Aur
veure  Aur batut
veure  Aur de caylell
veure  Aur domesquí
veure  Aur!
veure  Aura, [aure]
veure  Auraut

AJAURE'S v. refl.

Jaure's.

"... e aparech ho be al dia que infanta son fill, que no havia draps ab que cobris son fill, ni casa on se ajagues, ni serventes qui la servissen."
Llull, Ramon Llibre de Santa Maria 2, cap. 26

"e, quant la veg / mon cor s ajau malalt,
crehent de cert / que no s dolrra de me."

March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 15, ed. Pagès - XVI


ALMÀRTEC D'AUR un. pluri.

Litargiri d'or.

"... plom cremat, liscini, antimoni, aram cremat, almartech d aur, ana .z.ij. ..."
Tròtula de Mestre Johan 7 d


Fitxa Dubtosa ASE (CAURE L' ___) loc.

Sortir d'un error, convèncer algú que està equivocat.

"Respos lo frare; -A simple parlar e a simple intencio, veritat dehits; mas dupte que aqui no us caia l ase."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.434, segona partida, XV


ATRAURE v. a.

Tirar cap a si.

"Aquell hom qui havia dolor de la passio de Christ era en via de ordonacio, per ço car la major virtut atrahia a si la menor..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles sisena part, cap. III


ATZAURA s.

Sort d'embarcació.

"... e vengueren .xij. gualees et .vj. atzaures del Rey de Tuniç sus entre prim son e mija nuyt al Grau de Valencia."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 264


AUR s.

Or.

"E apres torna al porter e dix li: -Si tu ara me donasses tot l aur que es en lo mon, no faria la viltat e lo peccat que t pregava que feesses ab mi."
Recull d'eximplis e miracles DCLXVIII

"Qui es rich e avar es axi com a mul o ase que porten aur o argent e menjen palla o ordi."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 91 v, col. 1

"... car verament lo romans de aquelles, en esguart del lati lo qual es molt aptament posat, es axi com plom en esguart de fin aur, ..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 31


AUR BATUT loc.

Or batut.

"... e de belles cubertes de samits en llurs cuyraces, e de drap d aur batut, e molta bella senyera..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXXXIX


AUR DE CAYLELL un. pluri.

Or de calell.

"Item una casulla de atzeytoni de Spanya vermey listat de listes brodades d aur de caylell de diverses obres antigues..."
Inventari del rei Martí f. 54 v


AUR DOMESQUÍ un. pluri.

Or domesquí.

"Item una dalmatica del dit drap ab paraments de altre drap d aur domesqui e es pus abundos d or retent fulles e brots ab sevastre entorn del cabes stret negre..."
Inventari del rei Martí 11, f. 46


AUR! interj.

Interj. de comiat.
Adéu!

V.
Cf. el cast. Agur, Monlau i Aguiló.

"E tantost totes les gents cridaren aur, aur: e tuyt ajonollarense e cridaren altes veus salve Regina."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LVIII

"... e los sarrahins qui ls vaeren que ya n avien hauda llengua, cridaren en llur sarrahinesch: -Aur! aur! -e molt vigorosament vengueren envers les galees d en Corral Llança."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XIX


AURA, [AURE] s.

Airet suau i bla i l'aire atmosfèric en general.

"Ço fo lo mati de sent Johan,
que l temps fo clar e l aura pura"

La Faula d'en Guillem Torroella 4

"Tu ets aquell aure molt pestilent,
portant al mon una plaga mortal:"

March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March III; Cants d'Amor

"... les quals veles, rebent dolça aura e suau vent, porten ab si gracios ornament de gran suavitat."
Canals, Antoni Valeri Màximo 2.193, lib. V, tit. VII

"Deus espatxant, en la ma del qual son tots los drets dels regnes, dimecres mati, l aura matutinal dolsament donant vent, se partiren del gran port..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVI


AURAUT s.

Arau, heraut o heralt.

"... ha manat Deu a mi com ha auraut de aquesta embaxada..."
Alegre, Francesc Transformacions d'Ovidi f. 138, ed. 1494


torna a dalt