ATZ s.
Ací, aç, rang.
V. az, haç.
"Adonchs, veent Anibal rompudes totes les sues atzes e de tot descapdelades, e que los seus, spaorditz, donaven l esquena a fuyta, gira son caval e tot ploros fug del camp."
Canals, Antoni Scipió e Aníbal cap. XI
"Tantost posa en la primera atz los ligures e ls francezes e umpli la de gent balear e de maures; la segona atz colloca los cartagineses e ls affres; la .iij. atz es plena de cavalers de Brucia, los quals ab gran desplaer en major lur part e forçats, seguien la host del dit Anibal."
Canals, Antoni Scipió e Aníbal cap. VIIII
 ATZABEJA, [ATZEBEIA] s.
Mineral d'un negre lluent, de certa duresa i més lleuger que l'aigua; és un lignit bituminós.
V. adzabeja, gaieta.
"yo so qui compre
alfarda, treça,
llistada peça,
....................
collar, cadena,
coral e llambre,
aloes, ambre,
prou atzebeia,"
Roig, Jaume Spill 2.154
ATZAGAIA, [ADZAGAYA] s.
Llança curta, espècie d'ascona o caulina.
V. zagalla.
"... e cascun dels dits alforrats tenga rosi bo e covinent e cuyraces e manegues de malla o de launa... e adarga e lança o adzagaya e spasa e punyal o daga."
Llibre de Memòries València, 1389
"E hun serray feri lo de huna adzagaya per la cuxa que l naffra malament ell e son cavall..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXXXIX
ATZAGAIA, [ATZAGAYA, ATZEGAYA] s.
Llança curta o mitja pica usada pels moros.
V. Cf. Puiggarí, p. 364, zagalla.
"... e dels nostres tantum mori lo fill de mossen Johan Ferrandis d Eredia, lo qual mori de colp d atzagaya en lo col..."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 71
"... aquell fill del rey moro era bon cavaller e era hu dels bells cavallers del mon. E vench tot primer cridant ab l atzegaya en la ma: -Ani be ha Soltan!"
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXLVII
ATZAQUE s.
Impost, dret que es paga sobre el bestiar menut per arribar a quaranta caps.
"Item pot valer cascun any l atzaque que ls dits moros paguen per lo bestiar menut que tenen, abatut salari dels collidors, tro a ............... D solidos."
Rendes reials (Regne de València dellà el riu de Xúquer) Docs. Arx. C. d'A. v. 39, p. 110
ATZARCÓ s.
Nom arabitzat del mini.
V. arsercó, asarcó, ezercó, mini.
"Item azarco, pes de tres dinés."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LXIV
ATZARÍ, [ASARI] s.
Planta herbàcia, l'Asarum europaeum, L., de la família de les aristoloquiàcies, de virtuts medicinals.
V. azara, azaravaca, azarro, cf. Dicc. Aguiló, s. v. atzarí i atzerí (v. 1, p. 145 i 146), cf. Labèrnia.
"Sia presa aristologia e pastanagues... api, casie ligne, cost, asari, sement de api..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LX
ATZARO s.
Sarcocola: goma medicinal extreta d'un arbust (Paenea mucronata, L.), planta peneàcia que creix a Pèrsia i a Etiòpia.
"De atzaro.-Atzaro o bolmoja es una matixa erba qui es calent e secha, e ha aytal natura que si es beguda fa delliurament pixar e purga la multitut de sanch de la fembra."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. XXXIX
ATZAROLLA s.
Fruit de l'atzaroler, arbre de la família de les pomàcies: Crataegus azarolus, L.
V. atzerola, cerolla.
"Ffort nos meravella com no ns havets fet res a saber de les atzarolles e presseguers que nostre molt car primogenit lo Rey de Sicilia nos ha trameses de son Regne, segons que ns ha dit lo patro qui ls ha portats."
Epistolari del rei Martí Lletra núm. 25 (10 de setembre de 1406)
ATZAURA s.
Sort d'embarcació.
"... e vengueren .xij. gualees et .vj. atzaures del Rey de Tuniç sus entre prim son e mija nuyt al Grau de Valencia."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 264
ATZAVARA, [ATZABARA] s.
Planta de la família de les amaril·lidàcies, dita també pita i àloe.
"Que ha obs la viuda faldes
Ab la masquara?
Ni l aygua de atzabara
Ab l argentada?"
Col·loqui de dames 1.062, s. XV
ATZAVRA s.
Embarcació petita de dos arbres.
"... e vengueren .xij. gualees et .vj. atzavres del Rey de Tuniç sus entre prim son e mija nuyt al Grau de Valencia."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 264
| | |
