ATINENT, [ATTINENT] adj.

Contigu, immediat, que està al costat.

"E si staran en la part on se fara lo combatiment, sia dit vehi en aquest cas quant seran cinch cases en mig attinents e continues..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) Lib. IX.- De malfeytors... XI

"... e si ultra la dita casa era necessari, comprar o logar altres cases attinents a la dita casa o studi general..."
Capítols de l'Estudi General de València Any 1499. IV

TERRATINENT s.

Aquell qui té en conreu terres dependents d'un feu.

"Item lo dit noble fa fer empares generals a tots los terratinents dels dits castells, per tant que mostren com tenen les terres, honors e possessions que han e possehexen en los termens dels dits castells."
Llibre de la Universitat Igualada, 1388

"... que si alcuns terratinents ara o d aquiavant terres o cases o altres possessions a cert scens per segon seyor no pagaran al terme establit aquel scens, aquel seyor... pusca, ab sa propria auctoritat e sens licentia de Cort e de seyor mayor, aquels terratinents peyorar..."
Franqueses de Mallorca Any 1291

"E axi lo senyor infant fo senyor de tota Sardenya e de Corsega, que si be ho comptats molt mes d onor hach ell que el Commu de Pisa fos son terratinent e els pisans fossen sos vasaylls que si hagues lo castell de Caller haut."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXVIII