ATENDRE v. a.

Esperar.

"Per que us manam que, vista la present, vingats a nos passat sens pus atendre lo jorn de Pasqua..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.958, f. 172 g) Curiae sigilli secreti 7, reg. 1.958, f. 172 v, § 3, l. 6 (Joan I, 1389/91)

ATENDRE v. n.

Atènyer, arribar.

V. atènyer.

"So es temor de Deu
Que devets aver granda
Per que a naguna banda
Mala no us aport,
Ans anets dreyt al port
On desirats atendre,"
March, Pere L'arnès del cavaller 866

"Perque restar / l obra de Deu perfeta
e que sa fi / l home pogues atendre,
fon gran raho / que d ell pogues entendre
tant que vers ell / anas carrera dreta."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 121, CXIII

ATENDRE, [ATTENDRE, ATENDRA] v.

Prestar atenció a; prendre en consideració.

"E ateneu al meu consell si aquell vos sera accepte, sino poreu pendre lo dels altres, car de dos mals lo menor se deu elegir."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLVIII

"... per haver dels dits forments per a provisio d aquesta vila, en la qual se deu mes attendre que en qualsevulla altra ciutat o vila del Principat, com sia constituida en frontera e de tots dans ha les primeries."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XLVII

"... e axi tot lo veig occupat en mi, quaix que, oblidant totes les altres creatures, sol vulla atendra a mi."
Canals, Antoni De arra de ànima

"Per que... placia us de tot en tot, ab tot vostre cor e de tot vostre poder, de atendre a aquest alt offici al qual Deus vos a elegits..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 622, Proemi