Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 1    (6 registres)
veure  Asmar
veure  Blasmar
veure  Espasmar-se
veure  Esplasmar
veure  Plasmar
veure  Rasmar, [resmar]

ASMAR v. a.

Aesmar.

V.
aesmar.

"Si ton coratge es savi, en .iij. estaments se deu pensar, ço es: que orden les coses presents, e asme les esdevenidores, e oblit aquelles avols que son passades."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 238

"No s pot asmar,
menys estimar
los artifiçis,
ni ls edifiçis
dels meus palaus,"

Roig, Jaume Spill 7.073

"Aquella Cort deu coneixer e asmar si es de la sua jurisdictio, ço es, del seu dret o no."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 14, De Judiciis, f. 57, 4

"... e tal dolor / no la recull natura,
ne s pot asmar / e menys sentir per l home."

March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 83, CV


BLASMAR v. a.

Desaprovar, reprovar, vituperar.

"Negun de aquells qui blasmen la mort no l a assaiada: entre tant follia es blasmar ço que hom no conex."
Flors de les Epístoles de Sèneca LXXXXI

"E donchs ¿qui poria rependre Curial si vol be a la Guelfa? A la fe blasme l qui vulla, que no ho fare yo..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. segon, § 88

"A ton amich loa lo seu be e blasma lo seu mal."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiij, c. Bib. Univ. València


ESPASMAR-SE v. refl.

Caure si mateix en basca; defallir.

V.
esplasmar.

"... e lo sperit li falli, que no pogue mes per la molta sanch que perdia, e tot s espasma e torna tot ert en la sella..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXIV


ESPLASMAR v. a.

Espasmar, donar espasme, esglai.

"... cant tu, Verge, fuist purificada e asplasmada de les sanctes paraules que l fil de Deu Jhesus t ach salvada..."
Oració de Santa Catarina MS. de Ripoll, n. 155, f. 31


PLASMAR v. a.

Formar, crear.

"... aixi plague a nostre senyor Deu plasmar lo cors de Adam de llim de terra per que se humilies..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques


RASMAR, [RESMAR] v. a.

Raspar, raure.

"Si l escorcedura sia fresca, lo primer dia o lo segon de l atenyedura sia resmat per so que sagne per la rasmadura."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212


torna a dalt