ASMAR v. a.

Aesmar.

V. aesmar.

"Si ton coratge es savi, en .iij. estaments se deu pensar, ço es: que orden les coses presents, e asme les esdevenidores, e oblit aquelles avols que son passades."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 238

"No s pot asmar,
menys estimar
los artifiçis,
ni ls edifiçis
dels meus palaus,"
Roig, Jaume Spill 7.073

"Aquella Cort deu coneixer e asmar si es de la sua jurisdictio, ço es, del seu dret o no."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 14, De Judiciis, f. 57, 4

"... e tal dolor / no la recull natura,
ne s pot asmar / e menys sentir per l home."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 83, CV