ASALT s.

Goig, grat, pler.

"... que fembra vulla senyorejar a l hom, aço li ve per tal cant l om li ensenya sobres de gran amor e de gran asalt, e d aquestes coses fa ella cadena ab que te l om ligat..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XCVIII

"... e li obehexen contra lur cor, e han d ell mal asalt tostemps..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià CVIII

"... ni com lo rey, per lo pagament e l asalt que hac de Blanquerna, elegi sepultura en aquell monestir."
Llull, Ramon Blanquerna 8, cap. 57

"... e sia en assalt del senyor de la nau e del cominal o de la maior partida, de dar les d aquestes dues penes qual ells se volran..."
Consolat de Mar tit. II, cap. CCL

ASALT, [AZALT, ASSALT, ESALT] adj.

Alegre, gojós.

"En l azalt temps d abril,
Qui s temps dols e gentil,
......................................
Pel temps qui es gay e plasents,
Garnit de fuylles e de flors
Qui dins lo cors porten dolsors"
Planys del cavaller Materó 115

"... e una dona quaix vella, per ço car amava el carnal delit, pres per marit un asalt macip jove..."
Llull, Ramon Blanquerna cap. 12

"Com Felix fon partit de son pare e fo en un gran boscatge... encontra una azalta pastoressa qui guardava bestiar."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles cap. I

"Veritat es que l emperador Fraderich hach un falconer qui era Dalamanya, e havia nom Rixart de Flor, e fo molt assalt hom."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXCIV

"... faç vos saber, Senyor, que e trobades besties al dit castell, entre les quals a .j. cavayl ben esalt e un mul fort bel..."
Lletra de Mascarós Garidell a Jaume II Castell de Miravet, 12 de desembre de 1308

ASALTAMENT, [ESALTEMENT] adv.

D'una manera joiosa, noblement.

V. asautament, azautament.

"e deyan sels que anch no l avian vist que esaltement avia comansade cavalaria..."
Sant Grasal f. 7 v, MS. G. Reixach

"En aquesta vida vixque be VII anys que hanch no fo null hom en la cort del duch qui pus asaltament se vestis com ell e sa companya, ne null anas arreat com ell feya."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXLIV

ASALTAR-SE v. refl.

Plaure's, complaure's.

"... per conservar la fembra fa mester que l hom faça per guisa que ella pens que l om la ama, e se n asalta, e la amaria molt mes si no per los deffalliments que veu en ella."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XCVII

"La on vull star on mes m esalt;
No vull star en paradis,
Car no m asalta son pahis,
Car trop n auria gran afany
Perque no y conech nul gazany."
Disputació d'En Buch ab son cavall 327

"E aquell prohom frare Vassayll assalta s tant d aquell fadri Roger, que axi l amava com si fos son fill..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXCIV

ASSALTEJADOR, [ASALTEJADOR] s.

Aquell que assalta; bandoler.

"... per so car demostrant los senyals per los quals los asaltejadors son segurs que no prenen mal e que l fassen, los enagariets a fer mal..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 13, cap. 218

ASSALTEJAR, [ASELTEYAR, ASALTEYAR] v. a.

Assaltar, escometre.

"... car si cels de layns saben que vosaltres siats del Rey Artus, els vos asalteyeran mantinent, per so con aqests volen pits al Rey Artus que a altre hom."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 109 v

"Anava l amic en una terra estranya on cuydava atrobar son amat, e en la via asaltejaren lo .ij. leons."
Llull, Ramon Llibre d'Amic e Amat 112

"Hi el lo y comta tot mot a mot, com los .iij. companyons entraren de dins e con foran aselteyats mas a els torna la desconfita..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 110 v