ARRAMIR, [ARREMIR] v. a.

Provocar, amenaçar amb, desafiar.

"De arramir pedra o bastó -Item si algú pendrà o arramirà pedra o bastó contra altre menaçant o crexent..."
Costums de Miravet § 8

"... si algún traurà coltell o espasa / o arramirà lança o pararà ballesta o altra manera d'armes..."
Costums de Miravet § 6

"E per ço ninguna Cort no deu pendre batayla que per volentat sia arramida..."
Libellus de batailla facienda

"En la ciutat de Tortosa ne el terme, no son batayles, ne deuen esser arramides ni feytes per senyor ne per altre..."
Costums de Tortosa lib. primer, rúbr. I, XII

"E en aquest mija arremiren juntes .ij. cavallers sarrains a .ij. altres nostres quals se volia de la ost..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 273

"No t plague gens / auzir aytals novelles
Quant te remi / cors a cors de combatre
Iudes malvat /per que t lexes abatre."
Erill, Arnau d' Cançoner de Saragossa f. 228

"Mas car ell no sabia de letres e no sabia les escriptures, per aço no volia respondre al rey per raons, mas que per força d armes arremia tots los cavallers de sa cort, la un apres l altre."
Llull, Ramon Blanquerna 14, cap. 64

"...rebe misatge que un cavaller dels enemichs, hom jove vigoros, l arremia de fets d armes, requirint que s combates ab ell cos per cos..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 577, lib. III, tit. II

"...que dins lo dit temps nuyll hom no gos ne pusca aramir a l altre de juntes, ne nuyll hom no les gos pendre, e aqueles que ja son aramides que no s facen.."
Ordinacions fetes en Cort XLI. Anuari IEC, I (1907)