APOBRIR v. intr.

Tornar, esdevenir pobre.

"Qui en mal laurat met son sement, apobreix e no u sent."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"... car, segons raho,quant son dades, aquell qui les dona, per força se ha apobrir e esser pus pobre que abans quant les havia."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. II, prosa V

"no vets quant aver an ajustat
per los sompnis arrenar,
e son ne be enriquehits
e ls altres ne son apobrits,"
Llibre dels Set Savis de Roma 2.597