Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 1    (3 registres)
veure  Apel·lar-se, [apellar-se]
veure  Apellar
veure  Encapellar

APEL·LAR-SE, [APELLAR-SE] v. refl.

Alçar-se en apel·lació recorrent a jutge, a tribunal superior en demanda de revocació de sentència dictada per l'inferior.

"E sobre aço, los quatre missatgers hagren un notari e dixeren: -Pare Sanct, donchs puix axi nos nos responets, nos nos apellam de la vostra sentencia per part del senyor rey Darago a nostre senyor ver Deus qui es senyor de tuyt, e al benaventurat sanct Pere..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CIV


APELLAR v. a.

Cridar, fer senyal de venir (amb la veu o el gest perquè una persona s'acosti).

"E reb, Senyor, l anima de la tua serventa la qual del carçre de aquest mon te plau apellar...."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCLXXVIII


ENCAPELLAR v. a.

Naut. Muntar una cosa sobre d'una altra, un cop de mar sobre la coberta.

V.
Cf. Jal. "Glossaire nautique".

"mira la stela,
muda la vela,
guarda l mudar
d encapellar,
cala primer
com fa nauxer
ben atentat;"

Roig, Jaume Spill 12.761


torna a dalt