ANC, [ANCH] adv.

Mai, jamai.

"E aquell Tundal dix: -Senyer, en qual loch anch te viu, ne en qual loch anch la tua dolça veu ohy?"
Visió de Tundal (Clares Valls) 125. Llegendes de l'altra vida.

"A tu, Senyor, me confes e m penit de tots mos peccats que jo anch fiu del dia en ça que fuy nat entro en aquesta hora d ara..."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 315

ANCA, [ANCHA] s.

Regió del cos que correspon a la junció del membre inferior o posterior amb el tronc.

"... e feu los tallar les faldes alt, en guisa que ls appareguessen les anches, e remes los hi axi confusos e envergonyits..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià CVII

"Tres coses fan dona desplasent: color de albudeca assaunada, e sechs pits, e anques stretes."
Llibre de tres 211, c

"Ancha de molto se talla en aquesta manera: com mes prim hom pot e para la molt be..."
Nola, Robert de Art del coch Tall de anca de molto

"... munta a cavall en les anques del seu rossi qui stave sperant al moli d en Terres..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1461

ANCAPARTIT, IDA adj.

Que té les anques mig partides de color; s'aplica al bestiar.

"E viu trotes / que bilat no desama
Ancapertits / parian fets de sera..."
Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 140 v

ANCESSOR s.

Ascendent o avantpassat; antecessor.

"... e dien que ells volen creure so que lurs pares e lurs avis e lurs besavis e ancessors han creegut..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 4, cap. 77

ANCIÀ s.

Vellard, home d'anys.

"... e accusaven lo los summos sacerdots e ancians del poble en moltes coses e ell no responia res."
Passió de Nostre Senyor Jesucrist Flos Sanctorum, ed. 1524

"Creegue ladonchs la Guelfa les paraules dels ancians..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 129

"Lo rey hac per bo lo consell de l ancia, e de fet feu tot ço que per ell li fon dit."
Guillem de Vàroich 1, ed. E. N. C., p. 50

ANCIÀ, ANA adj.

Antic, iga; vell, a.

"En aquella abitacio ach una font molt bella e una capella anciana e hac una sella molt bella."
Llull, Ramon Blanquerna cap. Del cumiat que Blanquerna pres de l Apostoli...

"E dixem a Fferran Sanxes de Castre que y dixes, e el dix: -Diga hi don. Bñ. G. qui es pus ancia que jo, e jo puys dire hi."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 381

"-O excellent rey e mon senyor natural! com demanes tu ajuda a mi -dix lo cavaller ancia-, com yo sia ja vell, home despoderat per antiguitat de temps?"
Guillem de Vàroich 9, ed. E. N. C., p. 47

ANCIANA s.

Vellarda, dona d'anys.

"de fet vingueren
les ançianes
e novençanes
al Capitoli,
ab malenpoli
e avalot,
a dir llur vot
ab brams e crits:"
Roig, Jaume Spill 7.906

ANCONETÀ s.

Natural d'Ancona.

"E jassia, Senyor, que la galea del papa se continua d adobar... jo trob que a esplegar son adob costaria md. florins e que l pare sant no y montaria cor hage de costum a montar tostemps que per mar vage en galeas d Anconetans..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.743, f. 41) Curie sigilli secreti locumtenencie infantis Joannis 10, reg. 1.743, f. 41 v, § 1, l. 18 (Pere III, 1375/77)

ANCONITÀ, ANA adj.

Relatiu a Ancona, vila italiana amb port sobre l'Adriàtica.

"Depuys bonança
vendra fortuna,
apres la luna
a la gran barcha
ço per la Marcha
anconitana."
Turmeda, Anselm Profecies de Turmeda 174; any 1405

ÀNCORA s.

Instrument de ferro amb dos garfis ganxuts o becs que, llançat al fons de l'aigua, assegura les embarcacions a les quals està pres per un cap de corda.

V. àncora de ferro.

"E l rey mana que la seguent mitja nit las galeas levassen las ancoras e que fos fet suaument e ab caylament... com las galeas e las taridas solament se tenian ab una ancora..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVIII

"E nos manam cant vingues a la mija nuyt que les galees levassen les ancores, e que nuyl hom no cridas ayoç, mas en semblant d ayoç que ferissen ab .j. fust en la proa de les tarides e de les galees al levar de la ancora, car bon port hi havia e no havia obs pus d una ancora."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 49

"Pren me n axi / com al patro que n platga
te sa gran nau, / e peus aver castell:
vehent lo cel / esser molt clar e bell,
creu fermament / d un ancora ssats haja."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 1, II

ÀNCORA DE FERRO un. pluri.



V. àncora.

"Item una capce dins la qual ha una divisa de la ancora de ferro."
Inventari del rei Martí 266, f. 87 v

ÀNCORA, [ANCHORA] s.

Met. i en sentit al·legòric i símbol de salut o salvació; tot allò que pot salvar d'un perill; últim recurs que pot esperar hom.

"En apres pense lo malalt com es cosa profitosa e necessaria la sperança. Per que segons sanct Crisostom la esperança es la anchora de nostra salut, fonament de nostra vida, senyal e guia del cami per lo qual van al cel."
Eiximenis, Francesc Art de bé morir cap. iiij