ALLENS, [ALENS] adv.

Allèn, demés.

V. allèn, allenre.

"... e guarda los dies del mes... e allo que trobaras en dret dels grans, menuts e segons alens que ha passat lo sol en lo mig dia d aquell signe que es ab aquell mes."
Almanach perpetual MS. n. 216, f. cvj, d. Bib. Univ. València

"... ayau un fferro que sia larch e al cap voltat e tallant, e meteu lo sobre la ffava un cas de coltell e tirau ffort ffins a les dents e arrencau li la ffava e lexau la ben desanchar e passau per alens lo dit ferro e sia calt."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XIIII