ALDRE pron.

Una altra cosa.

V. alre, àls, altre.

"Lo pensament ha de convenir ab la possibilitat e conveniencia de la persona. L aldre es castell en l ayre sens fonament hi erbes sens rahels."
Villanueva (editor) Viage literario t. II, ap. docs. VIII

"Mas com parla de penitencia, haveu a fer aldre, hoc, que serveu los manaments de Deu; que valria fer penitencia de peccats, e no servas los manaments apres?"
Ferrer, Vicent Quaresma 145, XIV

"-Ja volria fosseu tornat
(Respos Despi),
Que yo no stich per aldre açi
Su per axo."
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 1.755