ALBERGAR v. a.

Allotjar.

"Quarta, albergar los pobres peregrins."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa primera partida, XI

"La quarta es los pobres e los ostes en casa acullir e albergar."
Catecisme MS. n. 216, f. lxxxxvij, c. Bib. Univ. València

ALBERGAR v. n.

Acampar.

"E en tant atrobam don Pelegri Datrosillo, e demanam li si hi havia aygua on poguessem la nuyt albergar."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 67

ALBERGAR, [ALBERGUAR] v. intr.

Allotjar, allotjar-se.

"E alberga amagadament e celada en la ciutat ab un savi jueu, lo qual havia nom Iacob."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem I, 13

"E a cap de temps sdevench se que l dit sent Bernat passant per la dita ciutat albergua una nit en casa del dit clergue."
Recull d'eximplis e miracles DCLXXXIX

ALBERGAR-SE v. refl.

Abrigar-se, posar-se en seguretat.

"Lo dit die les naus... qui lo die prop pessat havien velifficat se albergaren de la plage de la dita Ciutat per fer llur viatge vers Napols e altres parts."
Novells ardits 10 de juliol de 1454