ALBERGAR v. a.
Allotjar.
"Quarta, albergar los pobres peregrins." Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa primera partida, XI
"La quarta es los pobres e los ostes en casa acullir e albergar." Catecisme MS. n. 216, f. lxxxxvij, c. Bib. Univ. València
ALBERGAR v. n.
Acampar.
"E en tant atrobam don Pelegri Datrosillo, e demanam li si hi havia aygua on poguessem la nuyt albergar." Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 67
ALBERGAR, [ALBERGUAR] v. intr.
Allotjar, allotjar-se.
"E alberga amagadament e celada en la ciutat ab un savi jueu, lo qual havia nom Iacob." Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem I, 13
"E a cap de temps sdevench se que l dit sent Bernat passant per la dita ciutat albergua una nit en casa del dit clergue." Recull d'eximplis e miracles DCLXXXIX
ALBERGAR-SE v. refl.
Abrigar-se, posar-se en seguretat.
"Lo dit die les naus... qui lo die prop pessat havien velifficat se albergaren de la plage de la dita Ciutat per fer llur viatge vers Napols e altres parts." Novells ardits 10 de juliol de 1454
|