ALÇAR v. a.

Tornar més alt, elevar, exalçar, llevar, aixecar.

"... atesa sa amistat antiga que tots sabem que Ipolit te ab la Emperadriu que la prenga per muller e alçar lo hem Emperador..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCLXXVIII

"E lo dit canonge que ls vee entrar torna tot descolorit e ab gran devocio alça los huylls a un crucifix que havia en l altar..."
Recull d'eximplis e miracles CLXXV

ALÇAR NOSTRE SENYOR

Fer l'elevació durant la missa.

"Item una scalleta petita per fer senyal com volen dir missa, sanctus e alsar Nostre Senyor."
Inventari del castell de Folgons Any 1523

ALÇAR VELA loc.

Nàutica. Hissar vela.

"... e posaren se en orde del que pogueren: empero la nau los fon tan prop que neguna nau no pogue alçar vela, e aquesta a veles plenes passa per mig de totes les naus a llur despit..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XC

ALCARAÜIA SALVATGE un. pluri.

Alcaravia salvatge.

"Cardamena es alcarahuya salvadge."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 76, d

ALCARAÜIA, [ALCARAHUYA] s.

Alcaravia.

"Alcarahuya.
Dix Galien que ela es en la ssabor aguda e escalfa e dessequa e dona ssimplea e gran ventositat e solta la orina."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 69, d

ALCARAULLA, [ALCARAUYA, AQUARAULLA] s.

Alcaravia.

"La deena, habunda en diversitats de grans, axi com de forment, ordi, ... comi, batafalua, aquaraulla."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 287, Lletra proemial

"... com aquesta terra es apta en fer fruyts stranys e drogues orientals, e n leva de fet, axi com çucre, pebre, ... alquena, alcarauya,..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 297, Lletra proemial

ALCARAVI, [ELCARAVY] s.

Alcaravia.

"Altre: lentiyles mundades del cloveyl e roses, elcaravy salvatge, e sia cuyt e colat..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxxv v, a

ALCARAVIA, [ALCORAVIA, ALCARICOVIA] s.

Planta de la família de les umbel·líferes, la llavor de la qual té propietats medicinals anàlogues de l'anís. Sinònims: caró, cumí de prat, fenoll de prat, matafaluga borda.

"Item prenets alcoravia salvatge e picats la..."
Receptari de la Universitat de València f. lviij, v

"... e met hi en la ollla sobre lo seliandre, nous noscades, alcaravia e canyella e girofle que sia tot picat..."
Nola, Robert de Art del coch Alberginies espesses

ALCARÇANA, [ALCARÇANNA] s.

Alcarcena.

V. alcarcena, carçana, carcena.

"Dix .D. que l alcarçanna es laor e fa n hom farina e es mesa en algunes de les mediçines, e, si n donen a menjar a les vaques, engrexa les quan es dada cuyta. E deu esser picada l alcarçanna en esta gisa: que sie lavada primerament en l aygua, e, quan sera seca, sie parada e depux picada e sernuda be."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 25, a

ALCARCENA, [ALCARÇENA] s.



V. alcarçana, carçana, carcena.

"E semble en la obra a la farina d alcarçena sino que ela escura mes que la farina de l ordi ni de les faves."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 23, a

ALCARIA s.

Alqueria.

V. alqueria.

"Item foran atrobats en la dita alcaria sinch bous arechs."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 24 de juliol de 1434

ALCARRADA s.

Algarrada, màquina de guerra per a llançar pedres.

"E meteren ma a parar .ij. trabuquets e alcarrades..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 69