AESMAR v. a.

Apreciar, estimar, calcular.

V. asmar.

"Aesma con dolç esguardament era aquell qui era entre Jhesu Christ e nostra dona qui l sabia son fill e senyor de tot lo mon, e Jhesu Christ qui sabia sa mare la mellor e la pus noble e la pus bella dona que anch fos ni sera."
Llull, Ramon Doctrina pueril 7, cap. 7

"Qui vol, donchs, entrar en l'orde de cavalleria, aesmar e pensar li cove lo noble comensament de cavalleria, e cove que la noblesa de son coratge e son bon nodriment es convinga ab lo comensament de cavalleria..."
Guillem de Vàroich 17, ed. E. N. C., p. 63