Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 3    (28 registres)
veure  Aer, [aher]
veure  Aeripill, [haeripill]
veure  Caer
veure  Caern, [casern]
veure  Caernera
veure  Compaer
veure  Complaer
veure  Desplaer, [despler]
veure  Desquaernar
veure  Desquaernat, ada
veure  Displaer
veure  Encaer, [encaher]

AER, [AHER] s.

Aire.

"... e apres d un poch, franch e quiti de les tenebres e exit d equelles, en bon aer de clara lum me amena."
Visió de Trictelm 153. Llegendes de l'altra vida

"La primera que guarda la cristallina de la sequetat de l aher que ve de fora."
Joan Jacme Alcoatí f. xiiij v, b

"... a la veu dels clamants giri lo cap e per l aer buyt la viu venir revoltant se de la finestra avall, e corregui per socorrer la , mas no y fuy a temps..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 71

"L aer hi es molt temprat, com d ivern apenas o quays nul temps no gita neu; e si algunas vegadas s esdeve, las gents ho han per joch..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. I


AERIPILL, [HAERIPILL] s.

Agre o niu d'au de presa.

"Lo primer linatge de nobles ffalcons e lo pus noble que sia es aquell que alguns homens apellen sacre, e Simacus lo apella brotany e alguns altres lo apellen haeripill, quaix qui vol dir ffalco qui ha mal aher."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, cap. XXV. Bib. Univ. Barcelona


CAER v. n.

Caure.

"... e a vegades increpar secretament specialment si alcuna cosa, la qual Deu no vulla, haura vista a nos fer o dir, la qual en offensa de Deu pogues caer en qualque manera."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Confessor


CAERN, [CASERN] s.

Llei de certes monedes batudes a Barcelona al segle XIII.

"... cambi qui sia fonedor, de ley de caern, aval de march, I. meala; -cambi qui sia menys de casern lo march, I, d..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 111

"Item tot cambi fondedor qui sia de ley de casern aval... Iª meala lo march.
Item tot cambi, qui sia de mes de casern... I. dr. lo marc."

Tarifa del dret de reva de Perpinyà Any 1284


CAERNERA s.

Nom d'un gros polipast fet d'un cordatge quàdruple.

"Item, XXXXVIII xapons de caerneres, correges de ferre ab ferres de romenyoles e III alfals e perns dins IIII cofes."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465


COMPAER s.

Aquell qui és paer ensems amb altri.

"Nostre studi es tota via entendre en la conservacio, tuicio e defensio de aquest Principat segons crehem largament e particular vos avise lo honorable compaher e sindich vostre mossen Johan Agullo."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 19, p. 381

"E de feyt, axi per altres affers com per aquest, haviem trames a Leyda lo honorable en Guim Azbert, compaher nostre, lo qual nos ha feta resposta..."
Lletra dels paers de Cervera A Bernat Riera (4 de setembre de 1421)


COMPLAER v. n.

Complaure, condescendir.

"... yo amava aquest e li tenia gran devocio, e desijava l per marit, e com enamorat complahia l tot lo que ll volia ab tota honestat..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXXIX


DESPLAER, [DESPLER] s.

Sentiment causat per allò qui desplau, descontentament, contrarietat.

V.
v. desplaser, displaer.

"E aquest beneyt Senyor
Puys fortment plora,
Per despler que n ell demora
E per l affany."

Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 144

"... e si la intencio no es a Deu, l anima no trobe plaer, ans desplaer, axi com si al cors donaves vianda amarga..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer L

"Que nul temps no digues a nengu son desplaer en la cara ne façes offensa."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.367, cap. VII


DESQUAERNAR v. a.

Desenquadernar, i fig. desfer, desconfir, dispersar.

"... derroquen aquelles banderes, passen los desus, esquexen, rompen e desquaernen aquella multitut gloriosa dels Turchs."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 95


DESQUAERNAT, ADA adj.

Escampat, en desordre.

"Lo jorn vinent envia espies per saber que s eren fets los enemichs, e sabe que tots desquaernats se n eren anats, no tenint un ab altre, e qui mes pogue mes fugi..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 95


DISPLAER s.

Desplaer, enuig.

"... lo qual era maior, fon per aço molt indignat e no volgue entrar en casa per gran displaer que n i ague de aço..."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 83


ENCAER, [ENCAHER] s. verbal

Part, acció de parir.

V.
encaure.

"... e quan es mesclat ab la molada e l oly rrosat val a les postemes calentz que s fan en les popes apres de l encaher..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 50, a

"El gra del laurer es en la ssabor agut ab amargor e el trestalla e escura e ssolte la orina e la flor, e, quan es donat a beure ab lo vi, ajude en l encaher de les femnes molt..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 81, d

"... e quan es mesclat ab la molada e l oly rrosat val a les postemes calentz que s fan en les popes apres de l encaher..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 50, a

"El gra del laurer es en la sabor agut ab amargor... e quan es donat a beure ab lo vi ajude en l encaher de les femnes molt..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 81, d


torna a dalt