ADUR v. a.

Dur, portar; adduir.

V. dur.

"A la qual jo prech a nostre Senyor que en semblant en breu temps aduga a mi e moltes animes qui semblant desigen aver."
Decameron jornª 3ª novª 3ª

"E a provar la gran efficacia e la gran vertut de la nostra ymaginacio en lo nostre cors e en les nostres obres podem adur per provacio primerament la sancta Scriptura..."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. V, IIa part, cap. Viè

"...remembrava com per defalliment de caritat se tenien per escusats alcuns homens qui volien examplar la fe catolica, en quant hi faien lur poder e no podien adur a compliment ço que tant desiraven."
Llull, Ramon Blanquerna 7, cap. 51

ADUR-SE v. refl.

Portar-se'n, endur-se, dur-se'n.

V. dur-se'n.

"E si yames te n vols tornar, aço del teu poras te n adur ab tu..."
Llegendes de l'altra vida 228, VII

"E feren partit ab lo rey que ls ne lexas anar sans, ab aytanta roba com cascuns se n poguessen adur ne portar..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XLIX

"... e sino pa, e vi, e formatge que nos aduyem, no haviem altra carn mas aquela que els nos aduyxeren."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 184