AUIR, [AHUYR] s.

Auguri, presagi.

"... mas car creia mes a ahuyrs que a mon enteniment, lexava ço que rao me dictava e seguia ahuyrs qui m faien fer ço qui era contra rao e intelligencia."
Llull, Ramon Blanquerna 4, cap. 47

"... item, si est recorregut a devins o en altra manera has usat de mala art alguna, item, si has confiat en somnis, ahuyrs o conjurs..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.434, tercer punt

"car no m so mes / en assajar
d esser lo mils / nat en ahuyr,
per no poder / mi enardir
en passions / d amor mostrar."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 37, ed. Pagès, XII

AUIRADOR, [AHUIRADOR] s.

Aquell que fa auguris.

"... que occasio natural ni occasio artificial no son occasio qui do significat als ahuiradors qui en ahuyrs se confien, com sien conexedors de les coses esdevinadores..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 21, cap. 218

AUIRAR, [AHUYRAR] v. a.

Presagiar, augurar.

"Si l aucell, o l ahuir, o la paraula, Senyer, va per ventura e no per occasio, significat es que en lo volar de l aucell ni en lo ahuirar ni en lo parlar no ha nulla ordonacio..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 8, cap. 218

AUIRER, A adj.

Que endevina per auguris o presagis.

"Aquell cavaller era ahuyrer, e era vengut per guardar ahuyrs qui li significassen veritat de una cavalcada que volia fer contra un altre cavaller qui era son mortal enemic."
Llull, Ramon Blanquerna cap. 47