AFAINAT, ADA adj.

Que té molta feina; embargat de treball, empatxat.

"los jorns de cobre
la matinada
era afaynada
per ben luyr
al bell febrir
dos o tres hores;"
Roig, Jaume Spill 2.550

"... e aytantost la ost dels crestians giraren sobre ells e començaren de ferir en los serrayns si fortment que ls cavalls eren afaynats de passar sobre los serrayns morts."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. V

AFAINAT, ADA adj.

Perplex, tallat, irritat.

"E jatssia que aço no fos ver, pero lo pages no n cura, ans ab bon continent, que no se n rete afaynat, respos e dix..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 443, primera partida, X

AÏNA, [AYNA, AHINA] s.

Ocasió, comoditat, avinentesa.

"Si en Guillem vulia auciure en Johan e son remembrament no li remembrava ni son enteniment no li entenia la manera ni la ayna ni la oportunitat ni lo poder com auciure lo pogues..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 24, cap. 268

"E occiren los be cinc cents cavalls, per ço com no havien ayna de recollir..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XCIV

"Nostre senyor lo rey de França nos ha tramesos aci a vosaltres, per tal com ell no ha be ahina de parlar ab null hom..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CIX

"Cove, donchs, sien
no molt amades,
mas comportades
per ses aynes,
com les guallines
(qui tot ho sullen
hon se recullen),
per tants ous pondre."
Roig, Jaume Spill 15.294

"... molt son pagat de vos e de la resposta que feta me havets. E donar vos ho he a conexer, si a Deu plaura, com n haga loch e ayna."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXLVIII

"E el dia de la batalla, En Ramon Folch feu manament que nengu, per ayna que vehes, no tiras ab pedras ne ab cayrells ne ab nenguna res..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLXIV

"Cell fa errar la nina qui li n dona aina."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus. Bib. prov. Tarragona

AÏNA, [AYNA] adv.

Prestament.

V. cfr. Cançoner satírich valencià, VIII, 84.

"E aço veuras generalment: que tota persona gran bevedora ha les lagremes axi prestes e apparelllades e aina, que diries que les porta venals."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCLI

"... en P. de Palau dona diner als sobreditz et a d altres per en G. Pelicer a ociure, et com aquels no n pogren trobar ayna, hocis lo Br. d Agremont..."
Capítols d'inculpació contra Pere de Palau 95; Camarasa, any 1295

"... e l infant que naxera jove morra, e l malalt ayna morra apres, a psalm verba mea."
Compte de les llunes MS. n. 216, f. lxxviij, d. Bib. Univ. València

AÏNA, [AYNA] s.

Instrument, estri o tot allò que és necessari per a exercir el seu ofici.

V. eina.

"... o impossibol cosa es al escriva escriure menys d aynes, o impossibol cosa es actualment escriure a qui no sap escriure..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 3, cap. 227

"Aso be m valra mes
Pendre mas aynas
Axols e barinas
Hoc hi l axolet
E l escarpa xiquet,
E l axa major,
E l amformador"
Cançoner de Nadal xxvj

"E primerament foren atrobades les aynes e coses pertanyents a l exercici del dit offici en lo studi de la dita casa de la monederia..."
Inventari de la casa de la monederia València, 1459

"... item mes, en tenir nedeus los vexells de casa, feyen fer belles totes les aynes, mas en tenir la anima pura e bella e llavada, no havien cura..."
Ferrer, Vicent Quaresma 18, XXV

AINAMENT s.

Comoditat, ocasió.

"Primerament ha lo senyor Rey en la dita ciutat la duana, la qual en bon temps valia M ll. l any e mes ab la treta, e vuy val poch per lo mal ainament qui y es e per la guerra."
Compartiment de Sardenya La ciutat de Sàsser

ALBAINA (EN ___) loc.

Situació d'una embarcació aturada per la calma del vent.

V. albayina dins Novel·letes exemplars ENC.

"E aqui la nau stech an albaina que no avia vent ne s podia moure."
Llibre del rei d'Hongria Arxiu de la Corona d'Aragó. Miscellànea ascètica, f. 32

BAINA, [BAYNA] s.

Estoig de coltell, espasa, punyal.

V. beina.

"Item una spasa daurada ab bayna de velut negra..."
"Item un punyal de dos talls ab bayna."
Inventari del castell de Folgons f. XXVI & XXVI v; 29 d'octubre de 1546

"... la bayna no fa la spasa ni bona ni mala."
Flors de les Epístoles de Sèneca XCIJ

"... besa la croera de la espasa e senyi s ell mateix la dita espasa, e puys com la s ach sinta, trague la de la bayna e brandi la tres vegades..."
"E com aço hach feyt torna la espasa en la bayna..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXCVII

"Item la spasa de la justicia cuberta de vellut carmesi... e lo brocal d argent daurat smaltat... e al mig de la bayna altra guarnicio d argent daurat muronada e brescada, e la guaspa per lo semblant mateig."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

BORRAINA s.

Borratja.

V. borrage, borratja.

"Aigues cordials de arbós, de agrielles... de romer, de alfabega, de borraines..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XVIII. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

DAINA, [DAYNA] s.

Ruminant cèrvid.

"En los animals bruts: sobre daynes e cabres, sobre tots los que son laugers per a correr e saltar."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. b vj

DESAFAINAT, ADA adj.

Qui no té feina; ociós, osa.

V. desafeinat, ada.

"velles querelles
han fetes propries
e son grans copies
desafaynades;"
Roig, Jaume Spill 10.720

DIGODAINA, [DIGODAYNA] s.



"... per bella pahor entra en pau migensant lo most e les castanyes, e moltes voltes ensemps feren despuys la digodayna."
Decameron jornª 8ª novª 2ª