VINCLAR v. a.
Vincular, subjectar els béns a vincle per a perpetuar-los en alguna família mitjançant testament.
"... feu publicar lo testament del senyor rey En Pere en lo qual vinclava que si lo senyor Nanfos muria sens infants, que tornas lo regne Darago al dit senyor rey En Jacme, e Cathalunya e el regne de Valencia..." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXV
 VINCLAR v. a.
Plegar, corbar, flectar.
"Inclina lo cors, vincla los genolls, mou los peus, exeque s de puntes e tot se carmena..." Sentències morals Docs. Arx. C. d'A. v. XIII
"... vinclants una corona de espines sobre lo cap li posaren." Anònim Flos Sanctorum Passió de J. C., ed. 1524
"Moltes altres coses forts e terribles, menysprea lo dit Piso, com no volch vinclar la rigor de la sua pensa virtuosa." Canals, Antoni Valeri Màximo 2.139, lib. III. tit. VIII
"... e, com ves que l Breto se n muntava per lo pont d or, comença a vinclar lo pont en tal manera que lo Breto s acabussa tot en l aygua, si que no paria gens del pont." Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. CXVI
 VINCLAR-SE v. refl.
Cedir a la persuasió o a la força.
"Si hun hom vol viure castament, e lo pare li plorava davant, no t vincles per pare ni mare, car primer es Deu." Ferrer, Vicent Quaresma 179, XI
 VINCLAR-SE v. refl.
Plegar-se, corbar-se, torçre's, doblegar-se.
"Leu es planço de vinclar, mas pus es biga ans trencha que no s vincla." Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona
 |  |  |